El seny d'en Rajoy

Segons el diccionari el vocable 'seny' vol dir ponderació mental, trellat: la sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. Diuen que els catalans sempre s'han distingit pel seu seny, pel seu sentit comú. Ara que una bona part d'aquests catalans (teòricament assenyats) es plantegen molt seriosament abandonar Espanya surt en Rajoy i diu que davant del desafiament sobiranista català espera "que s'imposi el seny, el sentit comú". De quin seny, de quin sentit comú parla el senyor Rajoy? Us ho podeu imaginar. Pel president del govern central seny vol dir que els catalans no decideixin el seu futur. Clar i ras:"Todos los españoles decidirán lo que será España en el futuro". 

És a dir, si algú ha de decidir alguna cosa és Espanya, no Catalunya. Aquesta és la seva interpretació del seny, del sentit comú. Us imagineu una família que impedeix independitzar-se a un dels fills que ha assolit la majoria d'edat i decideix abandonar la llar perquè vol volar pel seu compte? Qui ha de decidir el seu futur, ell o la seva família? La resposta és òbvia, de sentit comú, oi? Us imagineu una dona (o un home, tan és) que està farta de la seva parella i decideix separar-se (o divorciar-se) i la seva família li impedeix, com si la santa unitat familiar estigués per sobre del seu desig de perdre de vista al bandarra que li amarga la vida? Qui ha de decidir, ella o tota la família? La resposta és òbvia, de sentit comú, oi?

Doncs per què en el cas de la relació que uneix (no sempre ha estat així) Catalunya i Espanya ha de ser diferent? Qüestió de seny, és clar. Ja ho diu també Fernando Savater, el gran filòsof, un dels gurus de la unitat d'Espanya i de tantes altres coses que ara millor no recordar: "sobre Catalunya tiene el mismo derecho a opinar y decidir un señor de Cádiz que otro que vive en Badalona (...), derecho a decidir sí, pero para todos". Doncs apa, que decideixi Espanya. Igual ens emportem tots plegats una sorpresa.