L'endemà d'unes eleccions generals és un bon moment per recordar i tornar a escoltar El jorn dels miserables, una vella cançó de Lluís Llach que es resisteix a caure en l'oblit...
Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.
Que poca força que tinc;
tants de cops l'he malmenada.
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l'alba.
Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d'ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.
Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.
Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l'espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada