L'electorat oblida ràpid pel que sembla. Ja no recorda la crisi de les infraestructures, la gran apagada de l'estiu, que l'AVE ha arribat amb dos mesos de retard, que encara no s'ha traspassat el servei de rodalies, que el govern central no ha respectat l'Estatut que va aprovar el Parlament, que segueix sense publicar les balances fiscals, que...
En les eleccions del 9-M la "Catalunya optimista" de la candidata Chacón ha guanyat per golejada a la Catalunya del "català emprenyat". Fixem-nos en el següent exemple, al meu parer demolidor: a les poblacions més afectades pel caos ferroviari dels darrers mesos (Vilanova, Sitges, Castelldefels, Gavà, Viladecans, El Prat, l'Hospitalet i el districte barceloní de Sants) els socialistes s'han imposat amb claredat, millorant amb escreix els resultats de fa quatre anys.
En aquestes poblacions, com ha passat a la resta del país, ERC (que ha abanderat les tesis del català emprenyat i l'ha transformat en argument per reclamar la independència) i ICV-Verds (que reclamava més i millors rodalies i menys alta velocitat) s'han enfonsat estrepitosament. Al seu costat CiU ha mantingut el tipus i el PP millora resultats a tot arreu menys a Sitges i Vilanova.
Al final, l'argument de la por ("Si tu no hi vas ells tornen") ha pesat més que la mala gestió: ha aconseguit reagrupar a quasi tota l'esquerra al voltant dels socialistes, que li han tret un rendiment excepcional al denominat "vot útil". L'altre argument que sens dubte ha pesat en la campanya catalana ha estat el del plat de llenties (Chacón fent promeses populistes i repartint milions i milions d'euros a totes les zones afectades per la incompetència dels socialistes). La por i les llenties han estat suficients per hipnotitzar a una bona part de l'electorat, que ha metabolitzat l'optimisme en masoquisme pur i dur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada