Cruyff sí, però era necessari?

No crec que sigui necessari. No crec que faci falta. No crec que ningú ho hagi reclamat. Però si ara el que s'estila als grans clubs de futbol d'Europa és tenir presidents d'honor, doncs ningú millor que Johan Cruyff per ostentar aquest càrrec al Futbol Club Barcelona. I dic que ningú millor que ell no només per tot el que ha representat com a jugador i com a entrenador, sinó per la llavor que va sembrar al club, per la seva forma d'entendre el futbol. Ja sé que molts culés no compartiran aquesta opinió, però el gran Barça que tenim avui és, sens dubte, el seu llegat més evident.

El Barça juga com juga gràcies a ell. L'estil de joc que practiquen tots els equips blaugranes (des de les categories més inferiors fins el primer equip) segueixen un mateix model: el model que Johan va implantar a La Masia quan es va fer càrrec de la direcció tècnica del club a finals dels anys 80, quan va començar a entrenar al que després esdevindria dream team. Mai en la vida aquest club havia generat una pedrera de jugadors tan abundant i de tanta qualitat (Messi, Iniesta, Xavi, Valdés, Puyol, Bojan, Piqué, Cesc...). Mai havia tingut un equip format a casa tan competitiu i capaç de guanyar-ho tot. Mai els jugadors formats a la pedrera havien assolit tants reconeixements internacionals...

Cert és que en Guardiola ha millorat l'estil de joc i fins i tot m'atreviria a dir que l'ha perfeccionat (sobretot en l'aspecte defensiu), però l'origen de tot plegat cal cercar-lo en el model que Cruyff va implantar. Gràcies a això tenim un equip que juga de memòria. Un equip format bàsicament per jugadors que practiquen el mateix estil de joc des que eren infantils o juvenils. Aquest és un dels motius pels quals l'encaix de peces al primer equip és tant senzill. Quan Pedro o Busquets o Jeffren s'estrenen amb el primer equip no estranyen el tipus de joc dels seus companys perquè juguen igual que ells (òbviament amb les seves pròpies particularitats i capacitats) des de fa molts anys. Pateixen més per adaptar-se els fitxatges forans com ara l'Ibrahimovic, però no els formats al planter.

També cal reconèixer que el gran encert del club ha estat, sens dubte, perpetuar aquest model i abocar tots els diners necessaris per formar esportistes i persones. Deia en un post bastant antic (Els xiquets de La Masia) que la filosofia que s'imparteix en aquesta casa té molt a veure amb la formació de les persones, tant en el pla esportiu com humà, i això es nota també sobre el terreny de joc. El mèrit de que això sigui així, com he indicat al principi és d'en Johan, l'idol esportiu de la meva joventut.

Espero que Cruyff sàpiga honorar aquesta presidència honorifica i actuï amb la discreció, ponderació i elegància que el càrrec requereix. Altres cracks de la pilota del passat que ara són presidents d'honor de diversos clubs ho estan fent força bé, amb dignitat i sense ficar-se en el dia del club i l'equip. Espero que Cruyff estigui a l'alçada de Bobby Charlton (Manchester United), Franz Beckenbauer (Bayer Munich), Di Stefano (Real Madrid) o Eusebio (Benfica).

No vull acabar aquest comentari sense dir que no crec que la decisió d'en Laporta i la seva junta (a punt de plegar!) de nomenar a Cruyff president d'honor del Barça sigui la correcta. Qualsevol moment hauria estat millor que aquest. En l'hora dels adéus no es poden fer determinades coses. I aquesta n'és una.