14

Qui no es conforma és perquè no vol. El Barça va conquerir anit en la final de la xiulada monumental a l'himne espanyol i a la Corona una nova Copa del Rei (la vint-i-sisena del seu palmarès) sumant així el títol número 14 de l'era Guardiola. Sí, es diu aviat, el Barça de Guardiola ha guanyat 14 títols de 19 possibles en quatre temporades. Quasi res... En Pep ha tingut el comiat que es mereixia. Aquesta nova copa tanca el cercle virtuós d'una època, però no d'un cicle. No ens equivoquem. El fet de no haver guanyat la lliga no va lligat necessàriament a un canvi de cicle, com molts desitgen i ens volen fer creure. En Tito ja s'encarregarà de tapar la boca sense ficar el dit a l'ull a ningú a tots els bocamolls que pensen que després de Guardiola l'infern.

El Barça celebra el campionat de Copa. Foto: Cadena SER

El Barça no ha guanyat la lliga, però continua sent un equip molt fort i competitiu, com va demostrar anit sobre la gespa del Calderón. Sense fer una temporada espectacular ha guanyat quatre títols: Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa, Mundial de Clubs i Copa del Rei. Em sembla que no hi ha cap equip a Europa que hagi fet millors registres que els blaugranes aquest any. A la Champions va caure injustament a semifinals davant el futbol miserable del Chelsea i a la lliga ha quedat segon, castigat per molts errors propis i per un Madrid que ha fet una temporada espectacular. Per tant, com deia en Laporta, "al loro, que no estamos tan mal".

A tot això hem de sumar que jugadors com Alves, Piqué, Fàbregas o Pedro no han rendit al seu millor nivell, que Villa i Abidal s'han perdut mitja temporada per problemes físics molt greus, que al revulsiu Alexis li ha costat adaptar-se i que, puntualment, Xavi, Iniesta, Adriano i Puyol també han arrossegat problemes físics i els hi ha costat molt agafar la forma més idònia. Aquesta inestabilitat de la plantilla ens ha permès descobrir joves promeses com Thiago, Cuenca, Tello i Montoya (que anit va jugar un partit excel·lent). Però reitero, això no són excuses. Com he dit en l'encapçalament d'aquest post, jo sí que em conformo amb els quatre títols d'aquesta temporada.

En l'altre cantó de la balança trobem a un incommensurable Javier Mascherano (el millor fitxatge de l'era Guardiola, sens dubte), a un fantàstic Victor Valdés que ha conquerit el seu cinquè trofeu Zamora (el quart consecutiu) al porter menys golejat i a una assegurança de vida en el centre del camp que s'anomena Sergio Busquets. Tots tres han fet una temporada superlativa, a un altíssim nivell. I a banda de tots aquests tenim, com de costum a un noi que menja apart. Un xiquet de La Masia que malgrat que a molts els foti (ja sabem que no es pot comparar un Porsche amb un Ferrari, jaja...) era i és el millor jugador del món. Leo Messi ha completat a nivell personal una temporada estratosfèrica, fent miques tots els rècords assolits per altres jugadors al llarg de la història.

Messi anit gaudint del triomf . Foto: A. Martínez (Getty Images)

Compte amb les xifres d'en Messi d'aquesta temporada: 50 gols marcats en una lliga europea (supera el rècord de Georgescu, que n'havia anotat 48 en la temporada 1976-77). 73 gols marcats durant tota la temporada (supera el rècord de Müller de 67 gols marcats la temporada 1972-73) repartits en 60 partits en totes les competicions. A més d'aquests 73 gols, de les seves botes també han sortit altres 29 assistències de gol. Màxim golejador de la Champions League amb 14 gols (51 en total). L'orgia golejadora de la pulga no acaba aquí. Aquesta temporada també s'ha coronat com a màxim golejador de la història del FC Barcelona amb 253 gols, superant el rècord històric que César havia establert fa 57 anys en 230 gols. Tot això ho ha aconseguit amb només 24 anys. Només pensar quin pot ser el seu sostre provoca esgarrifances. Algú té dubtes encara de qui és el millor jugador del món? Au vinga...

Visca el Barça!! Fins la propera temporada.