 |
| El governador MAFO avui, durant la seva darrera compareixença |
La querella, presentada pel col·lectiu Manos Limpias -una associació molt marcada ideològicament (el seu cap visible, Miguel Bernad és un ultradretà reconegut) que té en el punt de mira des de fa uns quants anys el jutge Baltasar Garzón-, apunta que el governador del Banc d'Espanya podria haver comès un delicte d'imprudència greu per mala supervisió d'entitats financeres, mentre que acusa els antics responsables de Bankia-BFA de delicte societari i falsedat en document mercantil.
D'altra banda, la portaveu d'Unió Progrés i Democràcia (UPyD), Rosa Díez, ha anunciat que la seva formació política també portarà als tribunals els gestors de Bankia i als qui els van nomenar perquè es puguin depurar responsabilitats penals per la situació a què ha arribat l'entitat financera. Per la seva part, la Confederación Intersindical de Cajas (CIC) també ha denunciat davant la fiscalia Fernández Ordóñez (també conegut com a MAFO), el seu antecessor en el càrrec Jaime Caruana i els directius de les caixes intervingudes com a presumptes autors d'un delicte de prevaricació per omissió i com a responsables de la nefasta situació en que es troba Bankia-BFA.
Ja ho veieu, què trist. Al final han sigut la ultradreta, un partit ultraespanyolista ranci (tot i que ells diuen que ideològicament són progresistes i de centre) que proposa jacobinitzar l'Estat, i un sindicat clarament corporativista, els primers que han exigit responsabilitats penals contra els presumptes delinqüents de coll blanc que han provocat el més gran forat financer dels darrers anys.
D'altra banda, la portaveu d'Unió Progrés i Democràcia (UPyD), Rosa Díez, ha anunciat que la seva formació política també portarà als tribunals els gestors de Bankia i als qui els van nomenar perquè es puguin depurar responsabilitats penals per la situació a què ha arribat l'entitat financera. Per la seva part, la Confederación Intersindical de Cajas (CIC) també ha denunciat davant la fiscalia Fernández Ordóñez (també conegut com a MAFO), el seu antecessor en el càrrec Jaime Caruana i els directius de les caixes intervingudes com a presumptes autors d'un delicte de prevaricació per omissió i com a responsables de la nefasta situació en que es troba Bankia-BFA.
Ja ho veieu, què trist. Al final han sigut la ultradreta, un partit ultraespanyolista ranci (tot i que ells diuen que ideològicament són progresistes i de centre) que proposa jacobinitzar l'Estat, i un sindicat clarament corporativista, els primers que han exigit responsabilitats penals contra els presumptes delinqüents de coll blanc que han provocat el més gran forat financer dels darrers anys.
Mentre, els que haurien d'haver actuat d'immediat, d'ofici, com la Fiscalia General de l'Estat, la Fiscalia de Delictes Econòmics, la Fiscalia Anticorrupció i la Comisió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), continuen en els llimbs sense moure un dit per esclarir tots els fets i determinar si l'actuació de Rato, Blesa, Fernández Ordóñez i companyia és constitutiva de delicte o no. Compte, i si ho acaben fent -com ja s'està demostrant-, sempre és i serà a instàncies de tercers, no per iniciativa pròpia, com correspondria en un estat de dret atès la gravetat de la situació.
I si el paper de les diferents fiscalies esmentades és, per no emprar epítets més forts, mesquí, roí i antidemocràtic, què dir del paperot vomitiu i impresentable dels principals líders polítics en tot aquest afer. Rajoy -que compareix davant la premsa com a president del govern d'Espanya a la seu del PP i no a la Moncloa, torna a mentir i enganyar com si tots plegats fóssim imbècils i provoca en pocs minuts que la prima de risc espanyola trenqui la barrera del so- i Rubalcaba són incapaços de posar-se d'acord, perquè no volen o no els interessa, que es formi una comissió d’investigació parlamentaria que aclareixi el què ha passat. Segurament no ho fan, com diu en Lluís Foix, perquè no en quedarien ben parats, perquè els líders polítics haurien de comparèixer personalment per donar explicacions pel nomenament de persones que no entenien de banca i només eren als consells d'administració de les caixes com a afavorits pels partits. I que consti, com ja vaig indicar en un altre post, que no hi crec en aquestes comissions, el que cal és exigir responsabilitats penals, però què menys que això...
Durant anys i panys els partits (sobretot PP i PSOE) han fet i desfet a les caixes d'estalvi, nomenant amics i coneguts als consells i com a màxims responsables de les entitats: Narcís Serra, Ángel Acebes, Virgilio Zapatero (ex ministres), Santiago Alarcó (ex cunyat d'en Rato), Claudio Aguirre (cosí de super Espe), Mercedes de la Merced (ex eurodiputada), Elena Pisonero (ex diputada), Braulio Medel (ex viceconseller de la Junta d'Andalusia), Juan Cruz Alli (ex president de Navarra), José Antonio Moral Santín (diputat IU del govern regional de Madrid) etc, etc, etc... Els partits han sigut i són el càncer de les caixes. La llista de damnificades per la irresponsabilitat política és inacabable: Caja Madrid, Caja Castilla-la Mancha, Catalunya Caixa, Unicaja, CAM, Cajastur, Caja España-Duero, Caixa Galicia i un llarguíssim etcètera.
I si el paper de les diferents fiscalies esmentades és, per no emprar epítets més forts, mesquí, roí i antidemocràtic, què dir del paperot vomitiu i impresentable dels principals líders polítics en tot aquest afer. Rajoy -que compareix davant la premsa com a president del govern d'Espanya a la seu del PP i no a la Moncloa, torna a mentir i enganyar com si tots plegats fóssim imbècils i provoca en pocs minuts que la prima de risc espanyola trenqui la barrera del so- i Rubalcaba són incapaços de posar-se d'acord, perquè no volen o no els interessa, que es formi una comissió d’investigació parlamentaria que aclareixi el què ha passat. Segurament no ho fan, com diu en Lluís Foix, perquè no en quedarien ben parats, perquè els líders polítics haurien de comparèixer personalment per donar explicacions pel nomenament de persones que no entenien de banca i només eren als consells d'administració de les caixes com a afavorits pels partits. I que consti, com ja vaig indicar en un altre post, que no hi crec en aquestes comissions, el que cal és exigir responsabilitats penals, però què menys que això...
Durant anys i panys els partits (sobretot PP i PSOE) han fet i desfet a les caixes d'estalvi, nomenant amics i coneguts als consells i com a màxims responsables de les entitats: Narcís Serra, Ángel Acebes, Virgilio Zapatero (ex ministres), Santiago Alarcó (ex cunyat d'en Rato), Claudio Aguirre (cosí de super Espe), Mercedes de la Merced (ex eurodiputada), Elena Pisonero (ex diputada), Braulio Medel (ex viceconseller de la Junta d'Andalusia), Juan Cruz Alli (ex president de Navarra), José Antonio Moral Santín (diputat IU del govern regional de Madrid) etc, etc, etc... Els partits han sigut i són el càncer de les caixes. La llista de damnificades per la irresponsabilitat política és inacabable: Caja Madrid, Caja Castilla-la Mancha, Catalunya Caixa, Unicaja, CAM, Cajastur, Caja España-Duero, Caixa Galicia i un llarguíssim etcètera.
El tsunami criminal contra les caixes d'estalvis el van iniciar els socialistes a mitjan dels anys 80 i l'ha consolidat el PP a les dècades posteriors amb un munt d'actuacions vergonyants que tenen el seu exponent màxim, el seu zenit a Caja Madrid i Bankia, on l'actuació d'Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardon i Rodrigo Rato ha estat execrable en tots els sentits. Si no és esperar massa, espero que la justícia (ens podem refiar d'ella?) actuï i posi a cadascú en el lloc que li correspon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada