La infanta enamorada

Iñaki Urdangarin va declarar fa un any davant del jutge José Castro que instrueix el cas Nóos, que la seva esposa, la infanta Cristina, no estava al corrent de les seves activitats empresarials i que per tant no se li podia atribuir cap responsabilitat. La filla del Rei, segons Urdangarin, no sabia res de l'Institut Nóos, ni de la societat Aizoon (de la qual és sòcia al 50% amb el seu marit), ni de com van aconseguir els sis milions que la parella va invertir per comprar un palauet a Pedralbes, ni dels tripijocs amb l'Agència Tributària, etc, etc. El fiscal del cas, mesos més tard, va recórrer la decisió del jutge d'imputar la infanta emprant, si fa no fa, els mateixos arguments exculpatoris. Tant insistir en que donya Cristina és una dama càndida i innocent que pateix una amnèsia monumental va fer córrer la brama de que la filla del caçador d'elefants era una beneita (tonta en castellà). 

Aquesta setmana però, després de la segona imputació de la infanta (aquesta vegada per presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals), un dels seus advocats ens ha desvetllat definitivament el perquè de tot plegat: la infanta està bojament enamorada del seu marit, raó per la qual sempre ha confiat cegament amb ell i per això signava tot els papers que el bo de l'Iñaki li posava damunt la taula: "Cuando una persona está enamorada de otra, confía, ha confiado y seguirá confiando contra viento y marea en esa persona: amor, matrimonio y desconfianza son absolutamente incompatibles", ha declarat Jesús María Silva*, un dels advocats penalistes del bufet d'en Miquel Roca que porta més directament el cas. Al jutge Castro, que ha hagut d'aguantar pressions de totes bandes des que va començar la instrucció del cas només li faltava això, que Cupido també entrés en escena. És que és es colmo, com diria aquell altre...

Com tothom sap, per amor es poden fer, i es fan, autèntiques bogeries. Hi ha persones que per amor són capaces d'abandonar la família, la feina o els estudis. O no dormir, ni menjar. Algunes fins i tot es tatuen el nom del seu amor en llocs ben visibles del cos o fan el ridícul més espantós en públic. Altres, com la infanta, signen tots els papers que el marit li diu que ha de firmar sense preguntar res. El amor té aquestes coses. De vegades converteix a les persones més assenyades en autèntics estúpids. Com és possible, us preguntareu. La ciència ja ha trobat la resposta: "l'amor és a la mateixa zona cerebral de l'addicció a les drogues", van concloure fa un parell d'anys investigadors de diverses universitats. Ja ho veieu, l'amor pot crear addicció, com les drogues, i pot arribar a doblegar la voluntat de les persones, com les drogues. L'amor és una droga perillosa, qui ho havia de dir. 

Tot i això, esperem que aquesta no sigui la única línia argumental de la defensa. Si només s'han plantejat demostrar que, efectivament, la filla del Rei és 'tonta' per evitar que la imputació actual es transformi en acusació formal anem malament, molt malament. Si això passa, seria com dir que la Justícia se'n riu a la cara de milers i milers de dones de bona fe (amb menys recursos intel·lectuals que la infanta, segurament) que per amor o per confiar cegament en el seu marit han signat el que no devien i ara cau tot el pes de la llei a sobre seu. 

Jesús María Silva*: Aquest advocat és el mateix que fa uns dies va dir de forma arrogant i 'xulesca' que no descartava la possibilitat (com finalment així ha estat) de no recórrer la decisió del jutge instructor d'imputar a la infanta perquè d'aquesta manera el magistrat pugui "realitzar-se com a persona". El bufet d'en Miquel Roca té un greu problema de comunicació amb aquest individu. Que s'ho faci mirar.