La disbauxa ferroviària que viu Catalunya durant els darrers mesos s'ha convertit en un espectacle polític de primer ordre que aquests darrers dies ha assolit el seu zenit. El Parlament de Catalunya ha demanat -amb els vots de l'oposició i de dos terços del govern tripartit- la dimissió de la ministra Álvarez (Maleni pels amics) i ella, per compensar, ha anunciat la gratuïtat de les línies de Rodalies afectades per les obres de l'alta velocitat a Barcelona (C-2, C7 i C10) fins que l'AVE entri en funcionament, que ningú sap quan serà.
Aquesta frenètica carrera per veure qui dóna més ens costarà als contribuents, segons asseguren els mitjans de comunicació ben informats 110.000 euros diaris. I és que, com tothom sap, vivim en un país ric, ens sobren els recursos... Per acabar-ho d'adobar, el Síndic Ribó -que aprofita la mínima per treure pit i muntar una roda de premsa- es despenja dient que amb això no n'hi ha prou i que cal que els ciutadans
demanin més compensacions. A veure senyor Síndic, em sembla que el magnific sou que li paguem cada mes no es per fer de fiscal general de l'Estat, és per altres coses.
Personalment, no comparteixo en absolut -tot i ser usuari habitual dels trens de rodalies- aquesta mena de barra lliure que la ministra ha ofert als afectats pel desgavell que han provocat les obres de l'alta velocitat a diverses línies de rodalies. I no estic d'acord perquè crec que els responsables de Rodalies, també amb els diners de tots, ja han solucionat el problema suplint la manca de trens amb un servei alternatiu d'autobusos. No és la solució ideal, ja ho sé; causa molèsties i maldecaps, també ho sé, però s'han posat els mitjans necessaris per traslladar cada dia a milers de ciutadans. I gratis, és a dir, pagant tots.
Em dona la impressió de que els nostres polítics viuen permanentment en una mena de second life, en un món virtual que res té a veure amb la realitat. Ara, tots els problemes que envolten les obres de l'alta velocitat i les rodalies només són una arma electoral per debilitar a l'adversari polític, una excusa per llençar-se els plats pel cap. Alguns, fins i tot, tenen la barra de dir que quan es faci el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat en virtut del que marca l'Estatut, els trens funcionaran millor. Jo els hi pregunto: si els problemes ferroviaris subsisteixen -probabilitat que no s'ha de menystenir atès que la infraestructura no es traspassa- desprès d'assumir la competència continuaran parlant del caos de Ferrocarrils (o com vulgui que es digui el futur operador) amb la mateix contundència que ara parlen del caos de Rodalies?? Ho dubto.
Per cert, tots aquests polítics que ara bramen a diari pels múltiples problemes que ocasionen les obres de l'AVE a Barcelona i la seva àrea metropolitana i acusen a l'adversari polític de ser el màxim responsable del problema, són els mateixos que van pactar el seu traçat actual. Són els que van decidir que l'AVE entri pel Baix Llobregat fins a Sants i que travessi la ciutat fins la Sagrera. Tots, sense excepció, són coresponsables de l'actual desgavell. La única diferència és que ara estan resituats, però són els mateixos: CiU, PSC, IC-V, PP i ERC. Tots van acordar, per molt que ara es vulguin desmarcar, aquest traçat maleit. Els uns des de l'ajuntament de Barcelona, els altres des de la Generalitat, i els de més enllà des del govern de Madrid.
Fa uns dies, en un magnífic reportatge de Francesc Peiron publicat a La Vanguardia, el periodista ficava de ple el dit a la nafra del problema. En el seu article afirma que "el AVE a Barcelona, sin fecha en el calendario, es el fruto de negociaciones en las que predominó la política por encima de la planificación y la técnica". Al llarg de dues pàgines explica amb ets i uts les diverses propostes plantejades al llarg dels anys i per quin motiu es va acabar escollint el traçat actual: "el trazado pactado por todos los partidos -todos, desde el gobierno popular, la Generalitat de CiU y el Ayuntamiento con tres sensibilidades- era más el fruto de planteamientos políticos que de una verdadera planificación ferroviaria. Se hizo un traje a medida de los intereses partidistas, sin tener en cuenta las dificultades". I té tota la raó, el traçat actual és un error polític compartit malgrat que ara ningú ho vulgui reconèixer. Ningú va valorar adequadament els perills que comportava treballar al costat de les rodalies.
El que també sobta, i molt, és el silenci permanent dels tècnics i que ningú els hi exigeixi també responsabilitats. Perquè, malgrat tenir identificats als responsables principals del desgavell, els polítics, els que estan actuant directament sobre el terreny són els tècnics. De ben segur que escoltar la seva versió de tot plegat ha de ser molt apassionant, doncs no en va són els autors de la ruta dels esvorancs.
Aquesta frenètica carrera per veure qui dóna més ens costarà als contribuents, segons asseguren els mitjans de comunicació ben informats 110.000 euros diaris. I és que, com tothom sap, vivim en un país ric, ens sobren els recursos... Per acabar-ho d'adobar, el Síndic Ribó -que aprofita la mínima per treure pit i muntar una roda de premsa- es despenja dient que amb això no n'hi ha prou i que cal que els ciutadans
demanin més compensacions. A veure senyor Síndic, em sembla que el magnific sou que li paguem cada mes no es per fer de fiscal general de l'Estat, és per altres coses.Personalment, no comparteixo en absolut -tot i ser usuari habitual dels trens de rodalies- aquesta mena de barra lliure que la ministra ha ofert als afectats pel desgavell que han provocat les obres de l'alta velocitat a diverses línies de rodalies. I no estic d'acord perquè crec que els responsables de Rodalies, també amb els diners de tots, ja han solucionat el problema suplint la manca de trens amb un servei alternatiu d'autobusos. No és la solució ideal, ja ho sé; causa molèsties i maldecaps, també ho sé, però s'han posat els mitjans necessaris per traslladar cada dia a milers de ciutadans. I gratis, és a dir, pagant tots.
Em dona la impressió de que els nostres polítics viuen permanentment en una mena de second life, en un món virtual que res té a veure amb la realitat. Ara, tots els problemes que envolten les obres de l'alta velocitat i les rodalies només són una arma electoral per debilitar a l'adversari polític, una excusa per llençar-se els plats pel cap. Alguns, fins i tot, tenen la barra de dir que quan es faci el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat en virtut del que marca l'Estatut, els trens funcionaran millor. Jo els hi pregunto: si els problemes ferroviaris subsisteixen -probabilitat que no s'ha de menystenir atès que la infraestructura no es traspassa- desprès d'assumir la competència continuaran parlant del caos de Ferrocarrils (o com vulgui que es digui el futur operador) amb la mateix contundència que ara parlen del caos de Rodalies?? Ho dubto.
Per cert, tots aquests polítics que ara bramen a diari pels múltiples problemes que ocasionen les obres de l'AVE a Barcelona i la seva àrea metropolitana i acusen a l'adversari polític de ser el màxim responsable del problema, són els mateixos que van pactar el seu traçat actual. Són els que van decidir que l'AVE entri pel Baix Llobregat fins a Sants i que travessi la ciutat fins la Sagrera. Tots, sense excepció, són coresponsables de l'actual desgavell. La única diferència és que ara estan resituats, però són els mateixos: CiU, PSC, IC-V, PP i ERC. Tots van acordar, per molt que ara es vulguin desmarcar, aquest traçat maleit. Els uns des de l'ajuntament de Barcelona, els altres des de la Generalitat, i els de més enllà des del govern de Madrid.
Fa uns dies, en un magnífic reportatge de Francesc Peiron publicat a La Vanguardia, el periodista ficava de ple el dit a la nafra del problema. En el seu article afirma que "el AVE a Barcelona, sin fecha en el calendario, es el fruto de negociaciones en las que predominó la política por encima de la planificación y la técnica". Al llarg de dues pàgines explica amb ets i uts les diverses propostes plantejades al llarg dels anys i per quin motiu es va acabar escollint el traçat actual: "el trazado pactado por todos los partidos -todos, desde el gobierno popular, la Generalitat de CiU y el Ayuntamiento con tres sensibilidades- era más el fruto de planteamientos políticos que de una verdadera planificación ferroviaria. Se hizo un traje a medida de los intereses partidistas, sin tener en cuenta las dificultades". I té tota la raó, el traçat actual és un error polític compartit malgrat que ara ningú ho vulgui reconèixer. Ningú va valorar adequadament els perills que comportava treballar al costat de les rodalies.
El que també sobta, i molt, és el silenci permanent dels tècnics i que ningú els hi exigeixi també responsabilitats. Perquè, malgrat tenir identificats als responsables principals del desgavell, els polítics, els que estan actuant directament sobre el terreny són els tècnics. De ben segur que escoltar la seva versió de tot plegat ha de ser molt apassionant, doncs no en va són els autors de la ruta dels esvorancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada