Contramanifest

L'Associació d'Escriptors Bascos, l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana -amb més de 1.500 autors associats i agrupades en el col.lectiu Galeusca- va presentar ahir el seu particular manifest (Manifest de la Federació Galeusca arran de la publicació "Manifiesto por una lengua común") contra el discurs "homogeneïtzador i centralista", que transmet el manifest promogut per Fernando Savater, Albert Boadella, Carmen Iglesias, Félix de Azúa i 14 intel·lectuals més propers a les tesis del partit de Rosa Díez (UPD), que també han subscrit el PP i diversos mitjans de comunicació com El Mundo, l'ABC, Tele 5 i Telemadrid.

El contramanifest d'aquests escriptors recorda, en clara al·lusió a les tesis anul·ladores del franquisme (un Estat, una llengua) que "el gallec, l’èuscar i el català no són “invents” d’ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d’anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d’usos públics, no es van produir de manera “natural”, sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l’estat, sense cap consulta ni acord previs".

El document també emfatitza en el fet que "el dret a l’ús públic, en totes les instàncies, de la llengua pròpia està reconegut en totes les legislacions democràtiques del món. En l’àmbit europeu, cal que recordem la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (aprovada i ratificada per l’estat espanyol) o la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada per unanimitat pel Congrés dels Diputats".

Pel que fa als suposats perills que amenacen el castellà en els territoris bilingues, els escriptors deixen molt clar que "en cap cas el castellà corre cap perill a tot el territori espanyol", i recorden que en compliment de l'article 3 de la Constitució, que obliga a conèixer el castellà a tothom, "tots els ciutadans de Galícia, d’Euskadi i dels Països Catalans assumeixen a la pràctica aquesta exigència, ja que no hi ha cap persona que no tingui una bona competència en castellà", independentment de si és la seua primera o segona llengua.

Els escriptors també recorden que el gallec, el basc i el català "són llengües oficials en els seus territoris, que és el mateix que dir que són les llengües pròpies d’aproximadament el 40% de la població de l’estat espanyol".