Indiferència

Els diaris de mig món han publicat durant els darrers dies la fotografia de dues nenes gitanes romaneses mortes a una platja de la zona de Nàpols, al sud d'Itàlia. La imatge, que com diu la dita periodística, val més que mil paraules, mostra les criatures cobertes amb unes tovalloles i a pocs metres una parella de banyistes que pren tranquil·lament el sol.

La indiferència d'aquests banyistes ha estat el detonant d'una campanya mediàtica internacional que ha intentat criminalitzar Itàlia i els italians per l'actitud miserable d'uns pocs que miren de forma impassible la mort, sobretot si aquesta porta noms i cognoms estrangers.La majoria d'informacions comenten de passada, tot sigui dit, que un altre grup de banyistes va intentar salvar les nenes quan encara estaven a l'aigua. Si més no, queda constància que aquell dia una mica d'humanitat va trepitjar la platja.

La imatge no és nova. El fotògraf espanyol Javier Bauluz va guanyar el premi Pulitzer fa set o vuit anys amb una altra fotografia molt semblant captada en una platja andalusa. El fotògraf titulà la foto La indiferencia de Occidente. En aquest cas la víctima fou un immigrant africà arrossegat per la corrent fins l'arena i, a pocs metres, els malànimes de torn de pell blanca que inconscientment es bronzegen per assemblar-se als seus ancestres africans. Quina paradoxa més cruel!!

Sempre s'ha dit que els italians i els espanyols se semblen bastant en moltes coses i en moltes actituds davant la vida (i la mort!). Som llatins, ja se sap, amb totes les connotacions pejoratives que l'atribut llatí porta incorporades. En aquesta ocasió, però, em dona la impressió que la escena no és exclusiva de les platges italianes o espanyoles i que es pot repetir -i fotografiar- perfectament a qualsevol altra platja de qualsevol país occidental "civilitzat" sempre que el cadàver sigui el d'un pobre desgraciat immigrant.

No vull ni puc justificar actituds com les dels banyistes que acabo de comentar, però em dona la impressió que existeixen elements, com el cinema i la petita pantalla, que han ajudat a globalitzar i a trivialitzar la mort i a que la mirem amb poc respecte. Els telenotícies ens han acostumat a acompanyar els nostres àpats diaris amb guarnició de mort i fam i amb esquitxades de sang a la pantalla. L'entrecot no ens pot fer mal si la desgràcia passa a Somàlia o a l'Índia, posem per cas. Per això no resulta inversemblant que a molta gent la mort li resulti indiferent, fins i tot quan la té al costat, a la platja, mentre pren el sòl.

Malgrat això, vull pensar que a la majoria de mortals encara els importa més el patiment del proïsme -sigui de pell blanca, negra o groga- que les molèsties causades per les meduses o el chapapote. A gaudir del darrer raig de sòl, que el món s'acaba demà.