dilluns, 7 de juliol del 2008
Catalencià
La polseguera que ha aixecat aquests darrers dies el polèmic Manifiesto por la lengua común en defensa del castellà (llegir els articles d'aquest bloc La lengua común i Llengua, esport i política) ha fet que passés desapercebuda una notícia molt important per "altra" llengua comuna, el català i el valencià. Dimecres es va donar a conèixer una sentència, la que fa 16 -sí heu llegit bé, 16-, que torna a donar la raó als que defensen l'unitat de la llengua, és a dir, que valencià i català són una mateixa cosa.
Aquesta vegada ha estat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana qui ha dictaminat en aquest sentit. La sentència anul·la un decret de 2002 del govern valencià que obligava als llicenciats en filologia catalana a superar un examen extra de valencià per poder opositar a professors de secundaria. El tribunal ordena a la Generalitat Valenciana que accepti la titulació de filologia catalana com a garantia de que els llicenciats en aquesta matèria coneixen i dominen el valencià, doncs és el mateix idioma. El recurs contra el decret de la Generalitat el van interposar les universitats de València i Alacant, que imparteixen filologia catalana, i que denunciaven la situació "marciana" que suposa que un filòleg que estudia i es llicencia en territori valencià no pugui opositar lliurement en aquest mateix territori.
La Generalitat Valenciana, és a dir el PP, i els "blaveros" d'Unió Valenciana -la dreta anticatalanista més rància- deuen ser els únics que encara es creuen la seua mentida de que valencià i català són dos llengües diferents. En contra d'aquesta tesi surrealista hi han 16 sentències dels tribunals, inclosos el Suprem i el Constitucional, i infinits dictàmens de filòlegs, de les universitats valencianes i catalanes i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. A veure que s'inventa ara l'inefable Paquito Camps per continuar enverinant la convivència lingüística dels valencians.
Algú amb dos dits de front s'atreveix a afirmar que el castellà que es parla a l'Aragó, Andalusia, Múrcia, País Basc o Castella (amb accents i particularitats lèxiques i semàntiques ben diferents) no és el mateix idioma?? No, oi?? Per què?? Perquè és una llengua rica i viva, amb molts matisos territorials. L'argument és exactament el mateix quan ens referim al català que es parla a Girona, Lleida, Alacant o Palma: un idioma amb accents i particularitats lèxiques i semàntiques ben diferents. És a dir, una llengua rica, viva i amb molts matisos territorials.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada