Llengua, esport i política

1-0

Afirma Iker Casillas, el millor porter del món del futbol actual, sens cap mena de dubte, que s'adhereix al Manifiesto por la lengua común en defensa del castellà a les comunitat bilingues "porque no quiero que ni un solo niño en mi país no pueda acceder a su derecho a educarse a través de este vínculo común". A l'Iker, que en sap molt d'aturar pilotes, aquesta vegada no ha tingut prou reflexes i li han clavat un gol per tota l'esquadra.

Al porter del Madrid i de la selecció potser no li ha explicat ningú (li podria haver preguntat als seus companys de "la roja" Puyol, Xavi, Iniesta, Capdevila o Cesc amb els quals ha conviscut moltes hores darrerament) que a Catalunya es parla català i castellà amb tota la naturalitat del món, i que el castellà no està perseguit ni en perill d'extinció. Si s'hagués documentat abans de fer exaltació de nacionalisme espanyol ranci que tant s'estila ara sabria que a Catalunya, tal com ordena la Constitució i les lleis que la desenvolupen (inclosa la de normalització lingüística del català), es protegeix el castellà i es procura que tots els nens l'aprenguin adequadament destinant tres hores setmanals a aquesta matèria. També sabria que la llengua predominant dels estudiants catalans fora de l'aula és el castellà, que a la selectivitat aquests estudiants obtenen millors notes en castellà que en català i que el nivell de coneixement de la llengua de Cervantes que tenen els alumnes de secundària catalans és equiparable, i en alguns casos superior, als que obtenen els de Sòria o Burgos, zones cent per cent castellanoparlants. Per tant, si us plau, deixem-nos ja d'estupideses.

Per cert, no he escoltat cap queixa de l'Iker ni de Luis Aragonés (que també ha subscrit el polèmic manifest), ni del president de la federació respecte a l'idioma emprat a l'autocar de la selecció durant la darrera Eurocopa, on es podia llegir Spain en lletres ben grosses en comptes d'España i la llegenda bilingüe "Pase lo que pase, España siempre / Whatever happens, Spain always". I què em dieu del bus descapotable que va portar als campions fins la plaça de Colón de Madrid. Voleu saber quines frases portava pintades. Ja us les dic jo: "Campeones, España siempre / Impossible is nothing", tal com sona.

Tots aquests savis que tant es preocupen per la bona salut del castellà el que haurien de fer és preocupar-se una mica més per la penetració de l'anglès en la nostra societat i oblidar-se de les llengües perifèriques minoritàries de l'estat que, per no poder, no poden ni provocar-li un petit refredat a la llengua castellana. L'anglès, en canvi, si no s'hi posa remei, acabarà enviant el castellà i a la resta de llengües a la UCI. Perquè l'anglès, ens agradi o no sí que comença a ser la llengua comuna.

2-0

Els joves del PP de Madrid (Nuevas Generaciones, s'anomenen) han llançat una campanya demanant l'adhesió de la ciutadania al Manifiesto por la lengua común on, sota el lema "Hoy el mundo habla español" utilitza sense permís (així ho han reconegut) la imatge de diversos esportistes que tret d'en Casillas no han manifestat -almenys de moment- el seu recolzament al polèmic document. Dels cinc esportistes que apareixen en el cartell, Pau Gasol i Rafael Nadal són catalanoparlants, i els altres tres no: Fernando Alonso, Alberto Contador i l'esmentat Casillas. Després alguns encara es queixen de la politització de l'esport.

La campanya de la organització juvenil dels populars, que denúncia el suposat apartheid lingüístic que pateixen els castellanoparlants a Catalunya, Galícia i el País Basc (a terres valencianes no, és clar...), es complerta amb altres tres cartells. En el primer, que porta per lema "Disfruta con tu lengua", una mena de Lolita xucla un chupa chups (producte català, per als no iniciats, que ara es produeix majorment a la Xina) pintat amb la bandera d'Espanya. En el segon, un primer plànol de la llengua d'un nen pintada de groc i vermell que vol imitar la famosa llengua d'Einstein diu que "Todos usamos la misma lengua". I en el tercer utilitzen sense cap mena d'escrúpols la famosa llengua dels Rolling Stones, una marca registrada, "tunejada" de rojigualda, sota el lema "El español está en boca de todos". Jo no sé que faran els representants legals de Jagger i companyia, però és molt probable que el tema acabi als jutjats.

Després de tot això encara hem de llegir bajanades mal intencionades com les que publicava ahir Luis María Anson (sense accent!!) a la seva columna del suplement cultural d'El Mundo, el mitjà que més ha estimulat i excitat el debat polític al voltant d'aquest tema i que va encetar la campanya d'adhesions al manifest. Deia ahir Anson: "En los dos últimos años he dedicado esta página, al menos en cinco ocasiones, a exponer la realidad cultural del español y a denunciar la persecución de la que es víctima. Me alegra infinito que se haya puesto en marcha una campaña en este sentido, con Vargas Llosa al frente, y tengo la esperanza de que no se politice. La lengua española no es un arma arrojadiza para arremeter con ella contra el partido rival y llenar así la cesta de votos. Es un derecho cívico...". Quina barra!!