Decepció

Un concert que comença amb Daimonds on the inside genera molt bons presagis. Això serà el "concert de l'any" penses, mentre Ben Harper desgrana amb la seva guitarra acústica i la seva veu inconfusible els primers compassos d'aquesta obra mestra. El concert ha començat tant bé, ha aixecat tantes expectatives, que no et pots creure el que passa, veus i escoltes a continuació: el californià presenta en públic la seva cara més desconeguda, la rockera, fins el final del concert. Conclusió: desconcert i decepció.

Foto: Josep Bernabeu

El Ben Harper que va actuar divendres passat a Barcelona en el marc del festival Cruïlla BCN no era el Ben Harper que jo, i crec que la majoria esperàvem. Ni rastre del Ben Harper vocalista meravellós que barreja blues, soul, reggae, folk i funk com ningú. La presentació mundial del seu nou disc -White lies for dark times- amb el seu nou grup Relentless 7 no admet concessions: rock, rock i més rock. O heavy blues, com hom s'estimi més anomenar-lo. No m'ho podia creure...

I no és que el nou disc sigui dolent, que no ho és. Però els que seguim la trajectòria d'en Harper i coneixem el seu cançoner i la seva música esperem quelcom més en un concert que la simple presentació del nou disc. Desconcerta, certament, una actuació tant rockera, amb tan poques concessions al repertori clàssic (l'esmentada Daimonds, Power of the gospel i Amen omen). Per moments semblava en Lenny Kravitz sobre l'escenari, i fins i tot en Jimmy Hendrix, i jo només havia anat a veure i escoltar Ben Harper.

Tanta arrogància rockera i tant virtuosisme instrumental va trencar, per moments, el ritme de l'actuació. I a estones, fins i tot, va arribar a avorrir amb uns sols d'slide llarguíssims, inacabables. Per no ser tant negatiu (em dol moltísssim escriure aquestes línies, doncs sento una gran admiració i devoció pel californià) esmentaré algunes de les noves cançons que em van agradar força com Fly one time, Number with no name i Up to you now. Ah, m'oblidava, un dels millors moments de la nit va esdevenir amb la interpretació d'un dels clàssics de Led Zeppelin, Heartbreaker. Una versió amb molta força i empenta. Us deixo amb una mostra de la grandesa d'en Harper que no vàrem poder escoltar a Barcelona, The drugs don't work, una delícia.