Indignats indignes

L'actitud violenta i feixista que han mostrat els indignats aquest matí a Barcelona els deslegitima totalment com a moviment social. La farsa postmoderna que han protagonitzat les darreres setmanes s'ha acabat. Si fins ara molts ciutadans podíem compartir les seves reivindicacions (algunes certament justes), després del que ha passat avui al parc de la Ciutadella, millor fer creu i ratlla. Si aquesta és la democràcia real que defensen, si aquesta és la revolució que propugnen, el millor que podem fer els ciutadans normals, de carrer, és ignorar-los i condemnar-los a la més absoluta ignomínia.

Tura, amb l'esquena pintada amb una X, camina cap el Parlament (Imatge de TV3)

Els fets de la Ciutadella posen de manifest que la democràcia i la tolerància també han de tenir uns límits. La ciutadania i els poders públics no poden restar impassibles davant les coaccions i les agressions d'aquests antisistema, que és el que realment són. Una cosa és reivindicar de forma pacífica un canvi social per tenir una societat més justa i una altra voler aconseguir-ho mitjançant l'ús de la violència. Si pretenem conviure en una societat seriosa i respectable no podem permetre que una colla de ximples coaccionin i agredeixin en nom de no se sap ben bé què als representants polítics del país escollits de forma lliure i democràtica per la ciutadania. Aquests rucs marginals no poden dictar la política del país. Quan les idees volen imposar-se per la força i no per la raó i la convicció deixen de ser-ho.


Què podem esperar d'uns impresentables que obliguen al president del país i als consellers del govern a assistir al ple del Parlament en helicòpter? Què podem esperar d'uns individus agressius que han perseguit i colpejat pel carrer als representants legítims dels poble, a diversos treballadors del Parlament i a alguns periodistes que cobrien la informació? Què podem esperar d'uns dròpols desenfeinats que són capaços de pintar-li el clatell  amb un esprai  a Joan Boada, diputat d'IC, i una X a l'esquena a la diputada socialista Montserrat Tura per assenyalar-la públicament, com feien els nazis amb els jueus, per no compartir les seves idees? Això és el canvi social que ens proposen els indignats?


La democràcia que gaudim, amb tots els seus defectes i imperfeccions és millor que tot això. Molta gent ha patit presó i ha derramat sang, suor i llàgrimes per defensar-la. Algú té ganes de viure en en el caos i l'anarquia? Jo no.