L'exemple islandès

Geir Hilmar Haarde

Notícia fresca, d'avui mateix, que publiquen tots els mitjans de comunicació: "L'exprimer ministre islandès s'asseu al banc dels acusats per la mala gestió de la crisi". Geir Hilmar Haarde és el primer polític que afronta un procés d'aquestes característiques a escala mundial. Ja era hora. Potser a partir d'ara els incompetents s'ho pensaran dues vegades a l'hora de dirigir els destins d'un país. Sense caure en la temptació de la demagògia, el cas d'aquest polític acusat de negligència greu durant el seu mandat (va conduir Islàndia al col·lapse bancari de l'any 2008 per no prendre cap mesura ni escoltar les advertències sobre la greu situació que passava la banca del país) ens hauria de fer reflexionar a tots.

Aquest petit país, el país del bacallà, ha donat una lliçó al món.  Hom dirà que el tribunal especial creat per portar processos que afecten als membres del govern, el Landsdomur, és el primer cop que actua en els gairebé 67 anys d'història del país. I què? El realment important és que han sigut capaços d'inculpar a aquest individu per la seva mala gestió pública, pels greus perjudicis que va causar a l'economia del país. No per ser un corrupte, compte.

Aquests tribunals haurien de ser obligatoris arreu, si més no en el món occidental. Us imagineu Zapatero i Montilla en el banc dels acusats intentant justificar perquè han deixat Espanya i Catalunya en risc de fallida? Aquí, en comptes d'això, els hi garantim un bon sou de per vida, despatx d'expresident, xofer, secretàries i escolta, entre d'altres prebendes.

El cas d'en Geir Hilmar també hauria de fer reflexionar especialment als indignats que campen per les places dels nostres pobles i ciutats. Les protestes dels islandesos al carrer i davant el parlament del país (amb sonores tamborinades) han forçat i accelerat tot el procés que ha portat l'exprimer ministre islandès davant els tribunals. Què vull dir amb això? Doncs que probablement és més intel·ligent sumar esforços per causes concretes que perdre el temps reclamant la lluna. Segur que assolirien més suport de la societat, de la majoria silenciosa indignada.