dilluns, 2 de juliol del 2012

El Barça avorreix; la roja enamora

La selecció espanyola de futbol va guanyar ahir brillantment la final de l'Eurocopa 2012 per un contundent 4-0 a Itàlia. Ahir, i al llarg del campionat, i com ja va passar al Mundial 2010 i a l'Eurocopa 2008, el joc de la selecció ha seguit fil per randa els esquemes del joc del Barça. Sí, els esquemes del joc del Barça. Els esquemes que han fet triomfar als blaugranes durant els darrers quatre anys de la mà d'en Guardiola, i a la roja de Luis Aragonés primer i de Vicente del Bosque actualment. Cal recordar-ho. Sí, cal recordar-ho, doncs des que la roja va oblidar els esquemes de joc basats en la "fúria" i en "vamos a por ellos" l'equip ha sofert una metamorfosi. Una metamorfosi d'èxit, doncs la selecció ha passat de no guanyar mai res a guanya-ho tot i a ser un referent mundial pel seu joc agosarat i de control de la pilota.

Diumenge, veient la final em pixava de riure escoltant els comentaristes de la tele i a tots els experts que elogiaven el tiki-taka, el control de la pilota, les passades a l'espai i aquells rondos infinits que tant els hi agrada practicar als blaugranes: un tipus de joc blasmat fa quatre dies per tots aquells que ara l'alaben i l'enalteixen. Un tipus de joc que quan el practica el Barça és avorrit i quan el practica la selecció és "le rien ne va plus", el súmmum, l'hòstia en patinet. "Qué bien juegan estos tios, vaya rondo, qué control!!" bramaven ahir els comentaristes. Quins nassos... Xavi, Iniesta, Piqué, Busquets i companyia enamoren a la roja i avorreixen la resta de l'any. Senyors, saben què: que ens segueixin avorrint per molts anys vestits de blaugranes. La sort que tenen tota aquesta colla de cretins és que Del Bosque ho té clar. Per cert, a banda dels blaugranes cal destacar el gran campionat que han disputat Ramos i Casillas. Totes les coses, al seu lloc. Salut!!

La columna vertebral de la selecció. Només hi manquen Puyol i
Villa per completar l'equip ideal