Salvem Robafaves?

Robafaves, la llibreria del carrer Nou de Mataró. Foto: Capgros

La històrica llibreria Robafaves de Mataró, tot un referent a la capital del Maresme, necessita un rescat econòmic urgent si vol sobreviure. Llegeixo aquests dies a la premsa que els responsables de l'establiment -una societat cooperativa- han engegat la campanya Salvem Robafaves amb l'objectiu de recaptar fons per pagar l'elevat deute que arrossega la societat. De moment, de poc han servit les mesures adoptades fins ara (reducció de plantilla i de sous) per continuar tirant endavant el negoci. La crisi, però sobretot les desencertades aventures empresarials encetades per la cooperativa durant els darrers anys, li han clavat una estocada de pronòstic greu al gegant cultural mataroní.

Sincerament, espero que se'n surtin, doncs sempre he tingut en gran estima a la llibreria Robafaves (on ja anava a comprar quan estava al carrer Santa Teresa), però la veritat, penso que la campanya de rescat que han engegat no és de rebut. Em dol escriure això, però és el que penso. Els responsables de Robafaves no poden pidolar diners apel·lant als sentiments de la gent, demanant ajuts econòmics a tots aquells que en algun moment de la vida han sentit que aquesta llibreria era "la seva". Al directius de Robafaves -gent d'esquerres amb arrels en l'anarcosindicalisme- els hi hauria de caure la cara de vergonya. Diuen que ara és el moment que la societat li torni a la llibreria tot el que ella li ha proporcionat (foment de la lectura, dinamització cultural, etc.) al llarg dels seus trenta quatre anys d'història. Com poden ser tant cínics? Què potser els milers de clients que hem alimentat els calaixos de Robafaves hem marxat de la llibreria sense pagar alguna vegada? Què potser no hem correspost amb escreix els serveis que ens han prestat?

No ens equivoquem, la llibreria Robafaves -independentment de quina sigui la seva fórmula jurídica, societària o empresarial- és un negoci. Un negoci com l'alçada d'un campanar. Un negoci lucratiu que durant molt anys ha funcionat quasi bé en règim de monopoli i que ha reportat molts diners a la cooperativa. Aquesta és la realitat i no altra. Els clients de Robafaves ja hem fet durant molts anys el que calia perquè el negoci rutllés: comprar, pagar i guardar (en la mesura del possible) fidelitat a la llibreria, precisament perquè consideràvem que era "la nostra". El que no poden pretendre ara els cooperativistes de Robafaves és que, a sobre, els clients i la societat en general també paguem els negocis ruïnosos que han emprés amb la llibreria Catalònia de Barcelona o amb la botiga Actua (oberta conjuntament amb l’Abacus), entre d'altres. La crisi, però sobretot la poca perícia empresarial que han demostrat, ha transformat un model d'èxit en en un model de fracàs. Em sap greu dir-ho, però ho veig així.

Per què ens hem de sentir en deute amb Robafaves i no amb la botiga de la cantonada que també ens ha servit eficaçment i amb carinyo durant tota la vida i on, a més, coneixem al botiguer i a tota la seva família? Per què hem de salvar Robafaves i no la botiga de la cantonada que també es veu obligada a baixar la persiana per la crisi i pels canvis dels hàbits de compra de la gent? Per què? Que algú m'ho expliqui si us plau.