Tots som culpables

El foc devasta el país. Diuen que aquesta vegada -com tantes altres- sengles burilles de cigarret han sigut la causa i l'origen del foc. Avui que tots estem tan cofois (només cal llegir o escoltar els mitjans) per la solidaritat mostrada per la gent amb els afectats pels incendis, de lo bons que som els catalans, de com ens unim davant l'adversitat (que està molt bé, tot sigui dit), el que hauríem de fer també és reflexionar sobre per què ens estimem tant poc el nostre territori, el nostre país. Si ens l'estiméssim una mica més moltes d'aquestes coses no passarien, o les mantindríem a ratlla.

Els bombers lluiten contra les flames a l'Empordà, ahir

Aquest cop han sigut les burilles llançades per uns descerebrats, però qualsevol que passegi pel bosc o per qualsevol camí dels voltants del seu poble pot comprovar fàcilment que no hi han més incendis perquè Déu no vol. La quantitat de merda, deixalles, runes, plàstics, ampolles, llaunes, bosses, cartrons i altres estris potencialment incendiaris que omplen el nostre paisatge quotidià seria suficient per cremar el país sencer i part de l'estranger. Si a això afegim que les nostres serres i muntanyes no es netegen, ni es retiren les branques trencades ni les males herbes, ni els rostolls ni els matolls, doncs què volem... Som negligents de mena, tots plegats. I l'administració més que ningú, perquè no fa la feina de prevenció que li pertoca i després encara pretén retallar-li el sou als bombers.

Però insisteixo, no amaguem el cap sota l'ala. Tots som culpables, uns perquè no exerciten la seva tasca preventiva, uns perquè són uns porcs malparits sense escrúpols que ho embruten i ho malmeten tot, i altres perquè ho permetem i no posem remei. Senyors, com podem ser tan incívics, tan poc patriotes. Menys ventejar la bandereta i més actuar en conseqüència.