Presumpció d'innocència

Ahir vaig escoltar com, en to solemne, el líder dels socialistes catalans Pere Navarro declarava que creia cegament en la honorabilitat dels dirigents del seu partit investigats per corrupció i imputats per la justícia per un presumpte delicte de tràfic d'influències en l'anomenada operació Mercuri: el seu braç dret al partit, Daniel Fernández, i els alcaldes de Sabadell i Montcada i Reixac, Manuel Bustos i Maria Elena Pérez, respectivament, entre d'altres persones. Navarro, que està cofoi perquè en aquestes eleccions només ha perdut vuit diputats (quatre menys que els convergents, que consti!!), explica que ha escoltat els imputats i se'ls creu. I afegeix: "són innocents fins que algú demostri el contrari". Caram, ja era hora que algú aixequés la bandera de la presumpció d'innocència en aquest país, on tothom s'abona ràpidament al linxament popular sense escrúpols ni proves i al judici implacable del telenotícies (i ara també de les xarxes socials).

Gràcies senyor Navarro, gràcies. M'en alegro que el màxim mandatari dels socialistes catalans pensi, com molts altres ciutadans assenyats, que la presumpció d'innocència està per sobre de qualsevol altra consideració, sobretot si aquesta és d'indole política. Llàstima però, que el senyor Navarro no digués el mateix fa uns dies, quan un diari de Madrid va començar a abocar fem contra el candidat Artur Mas basant-se en un presumpte esborrany d'informe policial de la senyoreta Pepis que el govern d'en Rajoy encara no ha trobat. Com és possible que el primer secretari del PSC doni més credibilitat al pim, pam, pum d'El Mundo (no a una investigació judicial, com ara) que a les paraules del candidat Mas, president de la Generalitat en funcions, que va assegurar reiteradament que no té cap compte corrent a Suïssa? Com és possible que no sortís ràpidament a afirmar, després d'escoltar-lo, que creia en la seva honorabilitat i en la seva innocència fins que algú demostrés el contrari? No ho va fer perquè Mas no és socialista i no li mereix credibilitat? Senyor Navarro, la presumpció d'innocència val per tothom, no només pels seus amics i coneguts. Creiem o no creiem en la presumpció d'innocència?

Chacón i Navarro acaronant-se durant el míting del dia 16 a l'Hospitalet

Si això és greu, més ho és encara que no censurés immediatament a diverses patums del seu partit, com la senyora ex ministra Carme Chacón (i al ara imputat Dani Fernández, que va fer de les seves a través del Twitter), que donant per bones les acusacions de 'Pedro J. y sus secuaces' i sense cap mena de prova, referint-se a l'ex-president Pujol i a Artur Mas, en un míting de campanya és va quedar tan ampla afirmant que “para los de abajo, recortes y banderas y para ellos, poder y dinero. Da igual que sea en Suiza, Liechtenstein, Méjico o Argentina. Hay una Cataluña que se manifiesta y sufre, y otra que vive en la opulencia: la gente que paga sus impuestos y no quiere romper frente a la Cataluña que defrauda y se lleva el dinero a Suiza”. Per reblar el clau, donya Chacón va fer embogir les masses dient que el govern d'en Mas “es un Gobierno que ha puesto a Cataluña en el foco de la corrupción como nunca había pasado”. Lluny de censurar-la, Navarro va aplaudir públicament amb un somriure a la cara aquestes afirmacions d'orgasme mitinguer, igual que va fer a l'inici de campanya quan l'ex-president d'Aragó, Marcelino Iglesias, va comparar en un míting del PSC el nacionalisme de Mas amb el nazisme.

Els socialistes sempre donant lliçons d'ètica i moral, no tenen remei. És curiós que parlin i acusin de corrupció al demés quan ells tenen el rècord Guinness de la corrupció a Espanya. No pretenc amb això exculpar ningú, òbviament, doncs corruptes n'hi han i n'han hagut a tots els partits (a CiU també), però el que sobta és que el partit que més escàndols de corrupció ha protagonitzat en l'Espanya contemporània democràtica (el PP ja l'està atrapant) vulgui donar lliçons als demés. Colla de bocamolls.

La memòria és fràgil. Sembla que ja ningú s'en recorda dels escàndols de corrupció de Filesa, Malesa, Time Export, Extraco, Unión, Ibiza Centro, Mercasevilla, Juan Guerra, Luis Roldán, els ERE fraudulents d'Andalusia o les més recents operacions Campeón i Pretoria, per citar-ne alguns (n'hi han uns quants més) on s'han vist involucrats de ple els socialistes. També podríem parlar del cas GAL (finançament de grup terrorista), que va portar a José Barrionuevo i Rafael Vera a la garjola. Per cert, el PSC manté a la seva executiva a Josep Maria Sala, condemnat a dos anys de presó pel cas Filesa de finançament il·legal del PSOE. Un recurs d'empara davant el Constitucional va impedir que complís sencera la pena.

Després de refrescar una mica la memòria, caldria recordar-li també al senyor Navarro que ell i la formació política que representa han tingut molta sort en aquesta campanya electoral, doncs segons es va desvetllar ahir l’operació policial que ha destapat el cas Mercuri estava prevista pel passat 19 d'octubre però el fiscal la va endarrerir perquè va considerar que podria influir en el resultat electoral del 25 de novembre. Sense Mercuri el PSC ha perdut 8 diputats i ha assolit els pitjors resultats de la seva història. Que hauria passat si haguessin ensopegat amb un fiscal menys benevolent i conscienciat políticament? Mai ho sabrem, però em temo que els resultats encara haurien sigut molt pitjors pels socialistes. El periodista i historiador Jaume Clotet llençava ahir en un article d'opinió unes preguntes molt pertinents: No creu el fiscal que abans d'expressar el nostre vot havíem de tenir una informació tan valuosa com aquesta? Creu el fiscal que els ciutadans som incapaços d'entendre el concepte de presumpció d'innocència? Creu el fiscal que som nens petits a qui cal amagar informació transcendent sobre el principal partit de l’oposició? Per què no es limitava a fer la seva feina sense exercir cap paternalisme sobre la societat? 

Perquè després diguin que la justícia d'aquest país no està polititzada, a més de ser bastant inoperant (el cas del saqueig del Palau de la Música n'és un exemple paradigmàtic).