Apunt 2.- Els vots prestats d'ERC que CiU va sumar fa dos anys han tornat als seus propietaris. El cap de llista d'Esquerra, Oriol Junqueras ha fet una campanya impecable, transmetent frescor, serietat i idees clares. L'electorat nacionalista d'esquerres ho ha entès i ha tornat "a casa" després de la neteja interna que en Junqueras ha fet al partit i de les propostes inequívoques en pro de la sobirania que aquest ha plantejat en campanya. El vot útil que pretenia Mas ha anat al sac d'en Junqueras (+ 11 diputats) i els de SI també. Ara, articular les condicions necessàries per plantejar un referèndum sobre el dret a decidir durant aquesta legislatura és cosa de dos, i no d'en Mas solament, com ell pretenia. Mas i Junqueras sumen majoria absoluta al Parlament (71 diputats) i també poden comptar amb el recolzament d'ICV-EUiA (13) i de les CUP (3), que també defensen sense embuts que els catalans tenen dret a decidir el seu futur. El procés endegat el passat Onze de Setembre no té marxa enrere. Els resultats electorals així ho avalen.
Apunt 3.- Malgrat les lectures apocalíptiques que es fan interessadament des del nacionalisme espanyolista més centralista (PSOE, PP, C's i d'altres), des del govern de l'Estat i des dels mitjans de la caverna madrilenya per menysprear personalment al president Mas (només cal veure algunes portades d'avui) i per desdenyar el pes real dels partits sobiranistes, el resultat de les eleccions catalanes d'ahir diuen ben clarament una cosa: el Parlament de Catalunya és més sobiranista que mai. CiU, ERC, ICV-EUiA i les CUP, tots els grups partidaris del dret a decidir, sumen 87 diputats, mentre que els partits unionistes que aposten clarament per l'encaix de Catalunya dins d'Espanya (PSC, PP i C's) només en sumen 48. Negar l'evidència no els farà tenir la raó. Les matemàtiques no entenen de política.
Apunt 4.- Esquerra torna a tenir la clau de la governabilitat. El seu paper pot tornar a ser decisiu a l'hora de formar el futur govern de Catalunya i de gestionar el dia a dia polític i econòmic dels catalans. Ara mateix el seu paper va més enllà de ser un simple aliat de CiU a l'hora de convocar un referèndum sobiranista. Mas pot optar per oferir-li a ERC formar part del govern o arribar a pactes puntuals en el Parlament. Si vol tenir un soci de govern estable haurà de renunciar a moltes de les mesures econòmiques que ha impulsat durant els darrers dos anys i a oblidar-se per sempre més del suport del PP. Si no és així Junqueras li dirà NO. Aventurar-se a governar en minoria en l'actual panorama polític i econòmic, cercant pactes puntuals amb els diferents grups de la cambra, també pot resultar inviable, doncs tothom li podrà exigir contrapartides inassumibles. L'altra alternativa, la sociovergència, és la més improbable. No crec que Mas es plantegi el pacte amb en els socialistes, un partit que ha tocat fons.
Apunt 5.- L'altre gran damnificat d'aquestes eleccions és el PSC. Fa dos anys va obtenir a Catalunya els pitjors resultats de la seva història (28 diputats). Ahir en va perdre 8 més. Ha passat de governar arreu i controlar-ho tot (Generalitat, diputacions i els ajuntaments més importants) a no pintar res en el mapa polític català. En els darrers nou anys ha perdut mig milió de vots, una hemorràgia que de moment no ha trobat cap metge capaç de taponar-la. Els Montilla, Corbacho, Chacón i companyia li han fet tan mal a aquest partit que ningú s'atreveix a vaticinar quan començarà a recuperar-se, si es que pot fer-ho durant la propera legislatura. Ja és la tercera política de Catalunya, per darrere d'ERC i amb el PP trepitjant-li els talons. El nou candidat, Pere Navarro, i les seves propostes federalistes que ningú es creu no han estat antídot suficient per frenar el desastre.
Apunt 6.- El naufragi socialista ha beneficiat, i molt, als pijo-progres lerrouxistes de Ciutadans, el partit que encapçala Albert Rivera i el sinistre Jordi Cañas. C's ha triplicat els seus resultats (de tres a nou diputats) recollint un bon nombre de vot socialista no catalanista que no es creu les receptes federalistes de Navarro i que l'únic que vol escoltar, des d'una vessant de centre-esquerra és que "no vamos a permitir que se rompa España". Aquest partit, pels despistats, és el cosí germà de l'UPiD de Rosa Díez. L'histriònic bufó Boadella és un dels seus padrins, de moment.
Apunt 7. El PP guanya un diputat i 84.000 vots. Per molt que diguin els seus dirigents, un pobre balanç. Rajoy i altres membres del govern i del partit s'han bolcat en aquesta campanya electoral. Han visitat Catalunya més que mai i han avalat descaradament des de l'executiu central, i des del partit, les tesis d'El Mundo. Molt soroll i molt joc brut per sumar un únic diputat. 'Para este viaje no hacían falta estas alforjas...' Alícia Sánchez, la candidata pepera, no crec que estigui molt satisfeta.
Apunt 8.- La millor notícia de la jornada electoral ha estat, sens dubte, l'alta participació dels electors en aquests comicis: un 70% aproximadament. Aquesta participació és la més elevada de la història de les eleccions al Parlament de Catalunya, des de 1980. Mai l'abstenció havia sigut tan baixa. Els electors han sigut conscients del que s'hi jugava el país i han respost. Tot i així, 1,6 milions de catalans han preferit no exercir el seu dret al vot. Després que no es queixin. L'altra bona notícia és que els feixistes xenòfobs de Plataforma per Catalunya no aconsegueixen entrar al Parlament i, a més, perden suport popular a les urnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada