La tecnologia ha arribat al negoci mortuori amb força, per la porta gran del cementiri per substituir al tradicional "descansi en pau". Els codis QR ja s'utilitzen als recordatoris que s'entreguen als funerals i a les làpides. Ara tothom, amb un simple escanejat del codi amb l'smartphone o la tablet, tindrà accés directe a la vida i miracles de qualsevol difunt: dades autobiogràfiques, fotografies, vídeos, la seva música favorita... Tot a l'abast de qualsevol amb un simple clic.
Però compte, que això que a priori sembla tan maco també comporta perills. Les noves tecnologies sempre tenen un costat fosc. A partir d'ara caldrà deixar per escrit (i davant del notari si cal) com volem passar a la posteritat, no sigui que algun familiar malparit (o qui sigui que s'encarregui de recopilar la informació que s'inclourà en el codi) fiqui dades que no ha de ficar i es trenqui per sempre la imatge pública de bona persona que tots tenim. Perquè tots som molt bones persones, sobretot després de morts, oi?
Així, advertits del perill, abans de convertir-nos en un difunt digital caldrà determinar amb exactitud què es pot i què no es pot explicar després de mort, doncs tampoc és qüestió que taquin la nostra imatge a les primeres de canvi. Les amants, els negocis tèrbols, les traïcions, els vicis, i tot allò que ha donat una mica de 'xispa' a la nostra existència terrenal no poden tenir cabuda en un miserable codi QR. Les debilitats que no s'han confessat en vida no s'han d'exposar al domini públic a traïció un cop t'has convertit en un míser 'fiambre'. Només faltaria això. Els secrets inconfessables se'ls emporta un mateix a la tomba. El contingut multimèdia de qualsevol finat ha de ser digne. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada