Una lliçó de comportament democràtic

El llautó sectari i antidemocràtic de l'ex alcalde de Mataró i actual diputat al Congrés pel PSC Manuel Mas torna a lluir com en els seus millors temps. Si no el conegués i sabés de quin peu calça m'hauria quedat estupefacte després de llegir en el seu bloc personal que TV3 ha de rellevar a la Mònica Terribas per l'entrevista que li va fer aquesta periodista al president Montilla fa uns dies.

Segons Mas és intolerable que durant l'entrevista "mentre el President contestava, darrera d’ell apareixia i desapareixia la imatge de la cara de Zapatero com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules". És obvi que Mas no veu habitualment La nit al dia i veu fantasmes allà on no n'hi han, doncs el recurs d'incorporar imatges o personatges relacionats amb el tema o temes que la Terribas tracta amb l'entrevistat de torn l'utilitza en tots els programes, sense excepció. Jo vaig veure personalment l'entrevista en qüestió i no vaig observar cap intent de manipulació per part de la periodista com assegura l'ex alcalde de Mataró.

Durant l'entrevista van aparèixer imatges relacionades amb el transvasament de l'Ebre, amb la sequera, amb el traspàs de Rodalies, amb temes de finançament, i òbviament imatges del president Rodriguez Zapatero que té molt a dir sobre tots aquests temes i d'altres relacionats amb Catalunya. No vaig veure, en canvi -i la periodista podia haver-les inclòs legítimament-, imatges del senyor Montilla acompanyat dels seus actuals socis de govern darrera una pancarta encapçalant una manifestació antitrasvasament l'any 2002 i palesar, així, el seu canvi de posicionament respecte a aquest polèmic tema.

La veritat és que el senyor Manuel Mas mai no ha entès quina és la feina dels periodistes i quina és la seva funció social. Per això mai no ha tingut bones relacions amb ells. Ell, que ara reclama la màxima objectivitat a la televisió pública d'aquest país i qüestiona obertament la imparcialitat de molts dels seus professionals sovint, des dels càrrecs públics que ha ostentat (pagats generosament per tots els ciutadans), ha intentat coartar la independència i la llibertat d'expressió d'uns quants periodistes.

Per aquest motiu, als que sabem tot això i coneixem algunes de les seves actuacions, tampoc ens resulta extraordinari que el senyor Mas li pregunti al director de comunicació de Presidència de la Generalitat, Antoni Bolaño, si tornarà a "portar el president al programa de la Terribas" i també si pensa demanar el cessament d'aquesta periodista. "Tenim tot el dret a fer-ho", assenyala l'ara diputat socialista en el seu bloc. Tota una lliçó de comportament democràtic.

Per cert, pels qui no estiguin molt avesats en batalletes politico-periodístiques, el senyor Bolaño es aquell que no fa massa va amenaçar al redactor en cap de política de La Vanguardia, Jordi Barbeta ("Te juro que no voy a parar hasta joderte" i "Vamos a ir por vosotros. Os vamos a hundir", li va etzibar, entre d'altres delicadeses) perquè al govern de la Generalitat no li va agradar una informació publicada per aquest rotatiu. Per cert, privat...

Espero llegir aviat en el bloc del senyor Mas que també demana el cap de Júlia Otero després de veure l'entrevista-massatge que ella i un grup de nens li van fer al senyor Montilla durant tres quarts d'hora en el darrer programa de No em ratllis! de TV3 emès aquesta mateixa setmana. Per què no riu més senyor president, amb el somriure tan maco que té? li va preguntar una nena amb tota la seva candidesa... Aquest deu ser el tipus de preguntes que cal fer-li a un president en una televisió pública, oi senyor Mas?

Probablement -si la paranoia i els tics autoritaris del senyor Mas continuen fent de les seves- també demanarà que cessi l'emissió del programa Polònia de la cadena pública catalana perquè fan massa conya amb les cabòries del president Montilla i el seu govern. Per cert, en aquest programa també fan conya d'un reguitzell de periodistes televisius com la mateixa Mònica Terribas, Pilar Rahola, Ramon Pellicer i Josep Cuní.