L'Audi de Benach / Punt i final

És demagògia o no? Són polèmiques interessades o és una altra cosa? En què quedem senyor Benach? El president del Parlament va anunciar ahir que ha ordenat retirar els extres instal·lats al seu cotxe oficial (televisor, reposapeus i taula plegable) tot i dir que els necessita per a la seva feina de "segona autoritat del país". I jo em pregunto: si els necessita perquè els retira? Això és el mateix que reconèixer obertament que s'ha vist forçat a fer-ho per la pressió que ha rebut aquests dies, tant des dels mitjans de comunicació com de destacats membres del govern de la Generalitat. Fins i tot alguns membres del seu partit, que són conscients que a partir d'aquest afer tothom mirarà amb lupa les seves actuacions públiques, han retret a Benach que hagi trigat tant en donar una sortida a aquesta mini crisi política.

Tot i no creure en la seva decisió, doncs va insistir a dir que la intenció era convertir el cotxe "en una oficina mòbil", Benach es va veure forçat a demanar perdó als "ciutadans i famílies que tenen dificultats econòmiques" i que es podien haver sentit ofesos per la polèmica desencadenada al fer-se públic que el cost del tunejat del seu nou Audi A8 oficial pujava a 9.276,29 euros. Després d'atendre als periodistes en seu parlamentària, el dirigent d'Esquerra va obsequiar a tota la concurrència amb gest de populisme barat, abandonant el recinte de la Ciutadella amb un Honda Civic de motor híbrid d'electricitat i gasolina adquirit fa poc per la Cambra catalana com a cotxe d'incidències. Es pot ser més cínic?

A partir d'aquest incident faran bé els dirigents d'Esquerra de sentir-se vigilats i observats, sobretot els que desenvolupen la seva activitat pública a les diferents conselleries de la Generalitat, no sigui que algú es dediqui a destapar altres afers de més calat polític. Pel que m'expliquen, sembla que el nivell de mediocritat, incompetència, ineficàcia i poca professionalitat de la gent que ha "col·locat" aquest partit a l'administració catalana és de jutjat de guàrdia. En algunes direccions generals, m'asseguren, la disbauxa i el descontrol assoleix cotes mai vistes.

PD: La vinyeta que il·lustra aquest comentari és del dibuixant i humorista Ferreres. La publica avui El Periódico de Catalunya.