Crosta i lideratge

Des de que Antoni Bassas va deixar El matí de Catalunya Ràdio -obligat per l'actitud diguem-ne "anticrosta" de l'emissora des que els socialistes manen als mitjans públics de la Generalitat- el programa ha perdut 102.000 oients, segons confirmen les dades del darrer EGM. La pèrdua constant de seguidors del magazín matinal de l'emissora pública catalana -que condueix des de fa vuit mesos Neus Bonet- és una de les claus que també explica que Catalunya Ràdio hagi deixat de ser l'emissora més escoltada a Catalunya per primer cop en catorze anys.

El oients abandonen Catalunya Ràdio en massa i emigren a RAC1. Per què serà? L'emissora del grup Godó és la més escoltada a Catalunya, tant a nivell global com per franges horàries (és lider absolut des de les 7 del matí fins les 8 del vespre), i alguns dels seus programes com el magazín matinal El món a RAC 1 de Jordi Basté ara ocupen el número 1 del rànquing. També destaca l'increment d'audiència d'altres programes com Versió RAC1 de Toni Clapés o Minoria absoluta de Toni Soler. Tots aquests professionals que ara triomfen a RAC1 , es van fer grans a Catalunya Ràdio, i tots fan el mateix tipus de ràdio que feien quan treballaven a l'emissora pública. Per què van haver de marxar, doncs?

La resposta crec que és simple: per poder continuar treballant en llibertat i sense excessives pressions, com ho feien a Catalunya Ràdio abans de l'arribada al govern del Tripartit. L'argument de que la pèrdua d'oients és fruit de la pèrdua d'estrelles mediàtiques no s'aguanta per enlloc, doncs moltes d'aquestes estrelles com Basté o Bassas no han marxat per gust o per decisió pròpia, han estat expulsats de l'emissora. Han hagut de marxar, diguem-ho clarament, a causa de les pressions d'alguns sectors del socialisme català que trobava a aquests periodistes i a d'altres que no he anomenat massa nacionalistes.

Ja ho deia el diputat socialista Joan Ferran, "cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV3 la crosta nacionalista" i tot el que això comporta: acabar amb el llenguatge tendenciós que impedeix que tinguem unes emissores públiques plurals i equilibrades (és a dir, que no critiquin al govern català); acabar amb els directors de programes que pronuncien arengues a primera hora del matí disfressades d'informació que confonen als oients (Bassas, predicador!!); acabar amb els que amplifiquen els conflictes i minimitzen les notícies positives sobre el govern (quins informatius tan poc neutrals, mare de déu!!); acabar, en definitiva, amb tot allò que va contribuïr a situar a aquests mitjans de comunicació com a líders indiscutibles del panorama mediàtic català durant molts anys.

Amb Catalunya Ràdio mig enfonsada i TV3 a la vora de l'abisme (salva les audiències a base de futbol i "culebrots", la versió moderna del pa i circ dels romans) en Ferran i d'altres socialistes insignes deuen d'estar ben contents.