Anit vaig assistir al Palau de la Música Catalana al concert barceloní de Víctor Manuel, que actualment recorre el país amb la gira Vivir para cantarlo. Feia temps que no escoltava en directe al cantautor asturià, i la veritat és que no em va decebre. El guaje està en plena forma i continua fidel als seus principis. El concert és un recital en defensa de la música i de la paraula on el músic va un recorregut per tota la seva trajectòria personal i artística. Cada cançó té un preludi, una explicació oral sobre la història d'una època i sobre l'estat d'ànim que va el va motivar a escriure-la. La posada en escena és sòbria i minimalista. Víctor es presenta davant el seu públic acompanyat pel seu fill David (piano) i Ovidio López (guitarra). I res més. Perdó sí, la seva veu.El resultat és magnífic. Amb aquest embolcall intimista, l'asturià mostra la seva millor versió. Per rematar-ho, en Víctor (no se si ho fa a tots els concerts d'aquesta gira) va saltar de l'escenari a la platea per agrair-nos personalment a tots l'assistència al concert. Encaixada sincera de mans als senyors i petons a les senyores. I així, amb aquesta agradable sensació de proximitat amb l'artista vam sortir del Palau. I la meva senyora doblement contenta, doncs es va emportar cap a casa dos petons d'en Víctor i va escoltar una versió crua i descarnada de La madre, una de les seves cançons favorites.
L'alegria final la vàrem trobar en sortir del Palau. El Barça s'havia imposat al Sevilla i acaricia una mica més el campionat de lliga. He de confessar que vaig entrar al concert amb un mal presentiment, doncs el dia que el Barça va jugar el primer partit de les semifinals de la Champions contra l'Inter, que va acabar perdent, jo també em trobava al Palau assistint a una representació de gospel. Ahir la sort ens va acompanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada