divendres, 7 de maig del 2010

Múgica, Estatut i cinisme

El president de la Generalitat de Catalunya i primer secretari del PSC, José Montilla, li va demanar ahir al president del PP, Mariano Rajoy -que es trobava de visita a Barcelona-, que el seu partit retiri el recurs d'anticonstitucionalitat que va presentar contra l'Estatut de Catalunya. La resposta del president popular fou la que tothom s'esperava: "Nones Pepe, nones".

El no de Rajoy a aquesta petició no sorprèn, és la de sempre. L'estratègia de guanyar vots a Espanya a costa de Catalunya ja fa anys que dura. El que sorprèn, i d'això ningú en diu res, és que Montilla no li hagi fet aquesta mateixa petició a Enrique Múgica, militant històric del PSOE i actual Defensor del Pueblo, que en nom d'aquesta institució també va presentar un recurs d'anticonstitucionalitat contra l'estatut català.

El cinisme dels socialistes pel que fa al tema de l'Estatut és d'aquells que fan època. Després de passar-se pel folre la famosa frase de Zapatero de "apoyaré el estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya", ara volen fer creure a tothom que l'únic culpable de tot plegat en aquest assumpte és el PP. Evidentment el PP és culpable d'això i de moltes coses més (com per exemple provocar l'odi de mitja Espanya envers els catalans a canvi d'uns miserables vots), però no és l'únic culpable. Els socialistes van aplaudir encantats la iniciativa d'en Múgica i ara callen, no li demanen que retiri el seu recurs. Montilla ahir va tenir una oportunitat d'or per fer-ho.

Pels que no ho sàpiguen, l'any 1980 en Múgica -que fou ministre de Justícia amb Felipe González i diputat entre 1977 i 2000- va protagonitzar maniobres de dubtosa legalitat democràtica per enderrocar Adolfo Suárez i el seu govern. L'obsessió dels socialistes per assolir el poder quan abans millor els va portar a plantejar la substitució del govern centrista presidit per en Suárez per un altre de concentració o d'unitat nacional presidit per un militar "de mentalitat democràtica". Amb aquesta finalitat, en Múgica i d'altres destacats socialistes catalans (Joan Reventós i Antoni Siurana) es van reunir a Lleida amb el general Alfonso Armada, militar de trist record pel seu paper destacat en el cop d'estat del 23-F de 1981.

La reunió d'en Múgica amb el general colpista està àmpliament documentada en els llibres Anatomia de un instante de Javier Cercas i El 23-F a Catalunya d'en Pere Cullell i l'Andreu Farràs. En el segon volum de les seves Memòries, Jordi Pujol rebla el clau: "El PSOE tenia una autèntica obsessió per fer caure en Suárez. Una prova n'és la visita que el destacat líder socialista Enrique Múgica m'havia fet a final de l'estiu de 1980 a la meva casa de Premià de Dalt per preguntar-me com veuríem que es forcés la dimissió del president del govern i la seva substitució per un militar de mentalitat democràtica. Li vaig manifestar el meu desacord total. Aquesta visita, amb altres fets, parla d'una pressa molt gran dels socialistes per arribar al poder. Tot plegat, molt poc responsable".

Múgica ha negat reiteradament les acusacions de Pujol i que li oferís a Armada encapçalar un govern d'unitat on ell mateix ocuparia una cartera destacada. Ara potser negarà també haver presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut.