Demà actua a Barcelona (per segon cop en menys d'un mes) Miguel Rios. El rocker, que s'acomiada definitivament dels escenaris amb la gira Bye, bye Rios, Rock hasta el final, dona així per tancada una carrera musical de més de cinquanta anys sobre els escenaris. Durant tot aquest temps "en la carretera", com a ell li agrada dir, ha composat i cantat centenars de cançons meravelloses que ens han fet ballar i emocionar-nos com El rio, Vuelvo a Granada, Rocanrol Bumerang, Santa Lucia, Compañera, Bienvenidos, Como si fuera la primera vez, Mientras que el cuerpo aguante, Muy mal se nos tiene que dar, Corazones rotos, Directo al corazón o Todo a pulmón per citar-ne algunes de les que més m'agraden.
Pel que sembla, i a diferència d'altres artistes que tots tenim al cap, Miguel Rios vol acabar la seva carrera amb dignitat, sense arrossegar-se pels escenaris decrepit i demacrat, encara que en el fons estigui traint allò que tantes vegades ha cantat que "los viejos rockeros nunca mueren". El meu particular comiat a Miguel és el vídeo del tema Memorias de la carretera, una esplèndida cançó que obre el seu darrer disc d'estudi Solo o en compañía de otros editat fa dos anys i que explica en primera persona el seu recorregut pel món de la música espanyola. Adéu Miguel, "hasta siempre".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada