El debat dels carnets

L'enrenou i la polèmica que ha suscitat en les files socialistes el nomenament de Ferran Mascarell com a conseller de Cultura del nou govern de la Generalitat presidit pel convergent Artur Mas demostra a les clares que el socialisme català navega a la deriva i que viu una crisi d'identitat profunda. El problema no és Ferran Mascarell, el problema és el PSC. Un partit modern, del segle XXI, no pot actuar com un partit antic, del segle XIX. El més important en aquest cas és el debat intel·lectual, el debat de les idees, no el debat dels carnets. És saber si un socialista catalanista serà capaç de tirar endavant un projecte cultural de país, per a tothom, en el marc d'un govern nacionalista on, com tothom sap, conviuen diferents sensibilitats. Aquest és el debat, aquest és el repte.

Ferran Mascarell

Els socialistes, en comptes de felicitar-se pel fitxatge d'un dels seus militants pel nou govern, que ha sabut valorar la seva solvència i aptituds, ha reaccionat iradament, de forma desmesurada i troglodítica: "si marxes amb l'enemic has de tornar el carnet, et suspenem de militància", li han dit, a més de titllar-lo de traïdor i no sé quantes coses més. Jo això ho anomeno sectarisme, curt i ras.

Com el mateix afectat explica avui a les pàgines d'El Periódico referint-se a la reacció miop del PSC pel seu nomenament com a conseller de Cultura, "en comptes de capitalitzar la tasca feta per una persona que participa d'una visió socialdemòcrata i catalanista, el que han fet és focalitzar-ho com un debat moral bastant impropi dels temps que corren. Fins i tot ho han plantejat més com una qüestió de carnets que com una qüestió d'idees, cosa que em sembla bastant antiga i arcaica". Mascarell, que afirma que si ha de tornar el carnet de militant socialista ho farà sense problemes, acaba afirmat que en matèria cultural "el programa de CiU no és tan diferent del que porto a les espatlles". Aquesta afirmació, per si sola, desmunta totalment la tesi de que només les esquerres son capaces d'endegar polítiques culturals amb cara i ulls, i que només les esquerres tenen sensibilitat cultural. I el mateix es pot dir quan es parla de polítiques socials o de sensibilitat per l'ecologia o el medi ambient. Res de tot això -almenys a Catalunya- és patrimoni només de les esquerres. Tothom ho té assumit als seus programes. A veure si se'n assabenten d'una vegada.

Algunes veus del socialisme català, com el diputat Manel Mas, ja han començat a fer autocrítica i a ficar el dit a la nafra pròpia. Desmarcant-se de molts dels seus coreligionaris per l'afer Mascarell, en el seu bloc escriu que el PSC "es troba desarborat i a la deriva" i "com no vigili, rebentat contra els esculls". I això ho diu "perplex, trist i molt emprenyat". Em sembla que la travessa del desert del socialisme català serà llarga, molt llarga.