Mou, the end

Ara que ja sabem que l'agressió covarda i antiesportiva d'en Mourinho a Tito Vilanova durant la final de la Supercopa d'Espanya no serà sancionada (visca la justícia esportiva espanyola!!) he decidit no tornar a parlar d'aquest malalt en el meu bloc. Per tant, aquest serà el darrer post amb ell com a protagonista, per molt grossa que la torni a fer, que la farà. Abans de perdre més temps comentant les seves malifetes perverses, voldria fer uns comentaris finals.

Després de veure en diverses ocasions el vídeo de com li fica el dit a l'ull al segon entrenador blaugrana he arribat a la conclusió de que aquest home necessita urgentment tractament psiquiàtric. Només cal veure l'expressió que li queda al rostre després de l'agressió per entendreu-ho. Uns diuen que actua com un sergent de ferro, altres que ho fa com si fos el líder d'una secta... Jo estic convençut de que ho fa perquè li manca un bull al cervell i hauria de visitar a un especialista urgentment. Està malalt i no ho sap. És un desequilibrat. Acabarà com el famós Salieri, reclòs en un frenopàtic recordant com malgrat tots els seus esforços i trampes mai va poder superar al seu Mozart particular (per qui sent odi i admiració alhora) anomenat Guardiola. Tot i els seus esforços el seu equip sempre acaba desafinant sobre la gespa mentre el seu gran rival dirigit per en Pep interpreta amb els ulls tancats la simfonia del bon futbol aixecant elogis i admiració mundial. Això costa pair-ho, ho sé, per això li recomano a en Mou la visita al psiquiatra, sinó acabarà fent alguna barbaritat irresoluble.

Menció apart mereix l'individu que li permet fer tot el fa i que, en definitiva, és el culpable de tot. Se'l coneix pel nom de Florentino Pérez, un gran empresari de fortuna considerable que no suporta el cicle victoriós (perquè és això, no ho oblidem, un cicle) del seu gran rival esportiu malgrat les grans inversions que ha realitzat per aturar-lo. És el típic senyor que es pensa que amb diners s'arregla tot, però en el món del futbol també hi juguen d'altres factors que ell no ha pres mai en consideració. Sota la màscara de senyor amable i educat s'amaga el que veritablement és: un ultra sur milionari, un hooligan que paga el faci falta per veure al seu equip aixecar una copa. Aquest "senyor" és el que tolera que en Mou faci totes les bestieses que li passen pel cap, el que no es disculpa després de veure la darrera acció vergonyant del seu entrenador... Aquest individu (i em sap greu pels meus amics madridistes que no es mereixen patir tanta ofensa) està dilapidant el patrimoni del club i està arruïnant la seva història i el seu passat de "señorío". Com deia un seguidor del club blanc ahir a la televisió, "antes de Mourinho perdíamos con dignidad y ahora perdemos sin dignidad".

L'únic que encara és mereix tots els meus respectes és Emilio Butragueño. Aquest sí que és un veritable senyor. Un senyor que diu coses coherents, que raona, que no ofèn ni insulta. Les seves declaracions desprès del darrer clàssic són clares i concises i resumeixen perfectament el que va passar a la Supercopa: "Lo primero felicitar al Barcelona, lo segundo decir que hemos visto una eliminatoria preciosa y lo tercero, que el Real Madrid ha sido superior en el computo de los dos partidos. La efectividad del Barcelona ha sido clave, arriba tienen hombres muy peligrosos y lo han aprovechado. Tienen delanteros como Messi que de cada media ocasión te hacen un gol". Més clar impossible.