 |
| Presumptes patriotes de la secció taurina |
El triomf de la
selecció espanyola a l'Eurocopa ha desfermat per molts carrers i
places del país una onada de patriotisme de pa sucat amb oli que
espanta i fereix la sensibilitat de qualsevol persona amb dos dits de
front. L'exaltació fallera de la bandera al crit de "soy
español, español, español..." fa mal als ulls, forada la oïda
i demostra fins a quin punt una victòria esportiva molt estimable
pot convertir-se en un acte caspós d'exaltació patriòtica mal
entesa. Tots aquests patriotes de taverna que surten al carrer amb la
cara pintada, embolicats amb la rojigualda (molts amb la feixista, com si res) i bramant orgullosos que
són espanyols no tenen ni puta idea del que significa ser un bon
patriota, ser un bon espanyol, o un bon català, o un bon andalús.
Ja ho va dir Jesús per ajudar-nos a distingir entre els veritables i
els falsos profetes: "pels seus actes els coneixereu".
Quina gran veritat.
 |
| Banderes neonazis ahir, a Barcelona, celebrant la victòria de la roja |
Els actes de la
borregada parlen per si sols. La borregada, com sempre, confon la
cansalada amb la velocitat. Amb l'excusa del fervor patriòtic envers
la roja confon l'alegria per una victòria amb la festa de la
"banderita" i, el que és més greu, confon el civisme amb
la barbàrie. Parlem de patriotisme o de tribalisme? La major part
d'aquests falsos patriotes viuen de la xerrameca, de la
grandiloqüència, de les aparences. No viuen dels fets ni de les
seves obres. Només cal escoltar el que diuen, com viuen i com actuen
per saber com són i què representen. Són qualsevol cosa menys un
bon patriota. Els evangelis no fallen.
Segons la definició
del diccionari un patriota és una persona que estima profundament la
seva pàtria (terra on hom ha nascut o concepte de nació amb la qual
se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat
determinada o en formen part) i vol ser-li útil. És bo tenir clars
els conceptes. En el context que ens ocupa un bon patriota no és
aquell que es disfressa de torero, es calça el tricorni al cap o
comença a remenar els faralaes abans, durant o després d'un partit
o per celebrar una victòria. Tampoc ho és aquell que amb l'excusa
"esportiva" provoca incidents o disturbis, crema
contenidors, destrossa mobiliari públic o es comporta de forma
indecorosa o irrespectuosa. Si ser i actuar com un incívic integral
avui dia significa estimar profundament la pàtria i ser-li útil
caldrà pensar que una bona part del país s'ha begut l'enteniment.
Fa tres o quatre
anys vaig visitar Suïssa i em vaig quedar admirat, tant pel seu
paisatge espectacular com pel patriotisme que traspuen els seus
habitants. Al principi sobta veure tantes banderes del país i dels
seus cantons (el que serien les nostres autonomies) per tot arreu. No
hi ha casa (balcons, finestres, jardins...) ni carrer on no pengin un
munt de banderes. Al principi penses "què en són d'exagerats
aquests suïssos", però a la que portes un parell de dies
convivint amb ells ho entens. Ells sí són uns bons patriotes i ho
demostren en tots els seus actes quotidians, fins i tot els més simples.
 |
| Carrer de Berna ple de banderes |
No només pengen
una exageració de banderes: actuen en conseqüència. Estimen
profundament el seu país i per això no permeten que ningú -i menys
els turistes- atemptin contra el seu hàbitat ni els seus costums. Si
algú s'atreveix a embrutar el carrer, a llençar una burilla fora
del cendrer, o a beure's una litrona enmig de la plaça que es
prepari, li caurà el pèl. Són super estrictes amb el reciclatge,
netegen i cuiden amb cura els jardins, castiguen amb duresa a qui
contamina o fa malbé la natura i no transigeixen amb segons quines
actituds incíviques, racistes o xenòfobes. A més, parlen sense
problemes els quatre idiomes oficials que tenen. No hi ha guerra de
llengües, hi ha respecte. Igual que a Espanya, igual. Presumir de
bandera està molt bé, però el que cal fer és predicar amb
l'exemple. Pels seus actes els coneixereu.
