Insultar, provocar i amenaçar és gratis

Els piròmans estan de festa. Viuen en un estat d'eufòria desmesurada. La convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya pel proper 25 de novembre i la intenció anunciada pel president Mas de fer una consulta sobiranista la propera legislatura ha obert, com era d'esperar, la caixa dels trons a les 'espanyes'. Aquests dies tothom s'atreveix a donar la seva opinió, en la majoria dels casos per afegir més benzina al foc, faltaria més. El seny, la reflexió pausada, la ponderació, l'anàlisi serè o l'examen de consciència no estan de moda i no calen. Aquí tothom competeix per veure qui la diu més grossa. Sembla una competició per descerebrats. Periodistes, polítics, militars, capellans i fins i tot el Sursum Corda competixen aquests dies per vomitar bilis contra Catalunya , els catalans, i els seus polítics. Gent que mai ha cregut en la Constitució, que li feia nosa, ara l'abraça amb més passió que un adolescent cremat per justificar que Catalunya i els catalans no tenen dret a decidir el seu destí. Com podeu veure, res nou sota el sol.

Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo. Foto: Gonzalo Arroyo

De moment aquesta competició de bojos l'encapçala l'inefable Pedro J. Ramírez, director del diari El Mundo. Les pràctiques de risc, pel que sembla, provoquen seqüeles cerebrals severes. Don Pedro Jeta (com l'anomena afectuosament Luis del Olmo) demanava avui des de l'editorial del seu diari presó per Artur Mas perquè "ha desafiado la legalidad constitucional". Diu textualment: “la provocación del Presidente de la Generalitat requiere una respuesta firme que deje constancia de que saltarse la ley no le saldrá gratis. El Gobierno [espanyol] no puede limitarse a esperar hechos consumados”. És a dir, cal actuar abans de que passin les coses, abans de cometre el delicte. I aquest senyor té els nassos de parlar de legalitats? Quin llibre de dret explica aquestes coses? De ben segur que aquest editorial així com d'altres articles signats per aquest senyor passaran als annals del periodisme espanyol. Del periodisme escombraria, és clar.

En segona posició, a poca distancia de mister Pamflet, se situa un altre senyor amb greus problemes de memòria: Guillermo Fernández Vara, líder del PSOE en Extremadura i ex president de la Junta (govern autonòmic). El tal Fernández ha explicat això al seu blog: "si algún día lograra su objetivo [la independència, s'entén], el presidente Mas debería devolver antes lo que se llevaron hace ahora treinta o cuarenta años. No me refiero a riquezas materiales sino a seres humanos. 150.000 personas que nos fueros sustraídas, más sus hijos y sus nietos. No digo más. Nacieron en España, en una parte de la misma llamada Extremadura, que no les podía dar de comer porque alguien así lo decidió. Y se fueron a otra parte de España, Cataluña, porque el mismo así lo decidió. Llegado el momento, por favor que antes nos los devuelvan". Apa, quina forma de rellegir la història. Ara resulta que Catalunya va segrestar 150 mil extremenys i ves a saber quants milers i milers d'andalusos, murcians i gent d'altres regions deprimides per alimentar les seves fàbriques amb la complicitat de Franco. I jo que tota la vida havia pensat que havien emigrat a Catalunya perquè allà on havien nascut no tenien ni un rosegó de pa que ficar-se a la boca. Volent emular al seu mestre Rodríguez Ibarra s'ha passat tres pobles. Mare de Déu, com està el socialisme espanyol...

El tercer lloc l'ocupa, de moment, l'Associació de Militars Espanyols (AME), que ha difós un comunicat on diuen que si els tribunals i els polítics competents (els del govern central, s'entén) no fan el que han de fer "para suprimir cualquier atisbo de secesión las Fuerzas Armadas se vean en la irremisible y gravísima tesitura de cumplir escrupulosa y estrictamente con la misión que la Carta Magna les otorga de garantizar la soberanía, independencia e integridad territorial de nuestra Patria, sin devolución de la gobernación a quienes ponen sus intereses de partido por encima de la Nación". Després de tants anys aquests senyors continuen sense entendre que els militars estan al servei del poble, dels seus governants i sotmesos a les seves decisions. On són els militars demòcrates? El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, no té res a dir al respecte? I compte amb la darrera amenaça d'aquests feixistes: els que intentin fracturar Espanya que s'atinguin a les conseqüències, doncs "habrán de responder con todo el máximo rigor de tan grave acusación de alta traición ante los tribunales en el ámbito de la jurisdicción castrense". Ja tremolo. Segur que consideren aquest escrit secessionista i em porten davant d'un tribunal militar. Quina por...