Rèquiem per Catalunya

Catalunya celebrarà demà una nova derrota. La gran manifestació (perquè segur que serà gran, molt gran) que es farà amb motiu de la Diada servirà per a ben poc. Com a molt per visualitzar que al país creix el sentiment independentista (ja veuríem què passaria en un referèndum...), i per dir que encara estem vius, que seguim respirant, que no ens deixem doblegar, que som tossuts i que ens tornarem a aixecar després de perdre, ara, de nou, com tantes altres vegades des d'aquell llunyà 1714. 

M'agradaria molt equivocar-me, però em temo que com ha succeït després de totes les grans manifestacions dels darrers anys res no canviarà. Així que mentalitzem-nos: ni pacte fiscal, ni concert econòmic, ni dret a decidir, ni independència, ni res de res. Ens agradi o no ens agradi, en l'actual context polític i econòmic advers, Catalunya no decideix res, com tampoc ho feia quan la conjuntura era més favorable. A les proves em remeto: retallada dràstica de l'Estatut, sentències duríssimes contra la nostra llengua, increment de l'espoli fiscal, etc, etc. 

Molt han de canviar les coses, però crec que no erro el diagnostic. I que consti que no sóc cap endevinaire ni cap pessimista contumaç, simplement observo el que passa al meu voltant. Temps al temps. Salut i bona Diada a tothom!