Espanya, campiona de la incompetència

Aquesta setmana he llegit dues notícies que m'han cridat molt l'atenció. La primera és que a Espanya és més difícil crear una empresa que a Zàmbia, Afganistan, Kosovo, Nepal, Senegal o Iemen. Per davant tenim, segons un informe que ha difós el Banc Mundial, altres 135 països on fer els tràmits corresponents per crear riquesa i donar feina als que no en tenen és més fàcil que al nostre país, on la burocràcia fa que els emprenedors hagin de perdre més d'un mes i fer una mitjana de 10 tràmits (com a mínim) per poder aixecar la persiana de la seva nova empresa. Això si tenen sort, doncs la premsa va airejar recentment el cas d'un empresari sevillà que va trigar tres anys i 10.000 euros en paperassa per poder obrir una empresa.

Però tornem a l'informe que he esmentat, el Doing Business 2013. Per darrere nostre, només n'hi ha altres 49 països que ho fan pitjor que nosaltres, tots països subdesenvolupats. En aquest àmbit, segons evidencia l'informe del Banc Mundial, tenim el privilegi d'ocupar un dels primers llocs del món en quant a ineficàcia, si tenim en compte que encara sens considera un país desenvolupat. Un cop més quedem amb el cul a l'aire. En la carrera de la incompetència som uns cracks, els campions. Aquí només fan negocis ràpids la gent sense escrúpols, els 'amics' de tal o qual polític o personatge influent. La gent, en definitiva, que ha alimentat la cultura del 'pelotazo', una forma de fer negocis indigna que ha estat el pa nostre de cada dia a Espanya durant les darreres dècades. Els que volen fer les coses bé, crear riquesa i donar feina a la gent ja ho veieu: traves, traves i més traves. El pal a la roda permanent.

El Doing Business 2013 analitza deu paràmetres de competitivitat per classificar als països. Dels deu, obtenim bona nota en quatre i mala nota en sis. Sortim ben lliurats en la resolució d'insolvències (20º posició mundial), en facilitar el pagament d'impostos (34º), en el maneig de permisos de construcció (38º) i en comerç transfronterer (39º). Les pitjors notes les obtenim en facilitar l'obertura d'empreses (136º), com ja hem comentat; en la protecció dels inversors (100º), en facilitar l'accés a l'electricitat (70º); en facilitar l'obtenció de crèdit (53º); en el registre de propietats (57º) i en el compliment de contractes (64º). Vaja, que som competitius "per la banda del tos", que diuen en el meu poble. Sort que Mariano i Montoro ens ho arreglaran tot en quatre dies. Només ens queda un any de recessió, ha afirmat el senyor Burns en seu parlamentària aquesta setmana. Com diuen els castissos, "¿Me lo dice o me lo cuenta?", senyor ministre. 

La segona notícia que m'ha cridat l'atenció és d'ahir mateix, quan Pinocha Sáenz de Santamaria, la senyora vicepresidenta, va anunciar en roda de premsa solemne després del consell de ministres que el govern crearà un organisme per auditar per complert totes les administracions de l'Estat, inclosos els governs autonòmics, amb l'objectiu de millorar la seva eficàcia, eliminar duplicitats i reduir la burocràcia. La intenció és encomiable, sens dubte, si l'objectiu és ser més competitius. El problema, com acostuma a passar amb la majoria de propostes del PP, és que l'objectiu resulta ser-ne un altre. Molt em temo que darrere d'aquesta proposta el que s'amaga realment és recentralitzar una mica més l'estat i treure competències a les comunitats autònomes. Temps al temps.

I dic això perquè durant la compareixença de donya Soraya ja va dir sense embuts que un dels objectius de la mesura és carregar-se les mal anomenades ambaixades catalanes (en la majoria dels casos són delegacions comercials i turístiques) a l'exterior. Així que l'anunciat exercici de transparència em sembla que quedarà en un no res. Si tantes ganes té el govern central d'eliminar duplicitats i millorar l'eficàcia de l'administració hauria de començar per eliminar uns quants ministeris que no tenen cap utilitat. Si les competències en matèria de sanitat, cultura, ensenyament, agricultura o justícia, per citar-ne algunes, estan transferides a les comunitats autònomes per a què necessitem una megaestructura ministerial? Per mantenir a un munt de funcionaris i a un munt d'endollats dels partits. Per a poca cosa més serveixen avui dia alguns ministeris. Algú em pot explicar per a què necessitem al ministre Wert (a banda de per tocar el que no sona i mentir vilment sempre que té ocasió), si pràcticament no té cap competència en matèria de cultura i educació. Espero que aquesta siga una de les primeres duplicitats que eliminarà el govern popular per millorar l'eficàcia administrativa. Ho espero amb impaciència.

Pel que fa a eliminar les ambaixades de Catalunya el primer que hauria de fer el govern central és fer una neteja a fons a les seves pròpies, les del govern d'Espanya, que estan donant una imatge lamentable d'ineficàcia i mala gestió i fins i tot m'atreviria a dir que de mala bava. Que comencin eliminant a tot el munt d'ambaixadors, consols i a la tropa acomodada de buròcrates (en el sentit més pejoratiu del terme) del cos diplomàtic que aquests darrers dies s'estan cobrint de glòria no facilitant, i en molts casos impedint que molts ciutadans residents a l'estranger puguin exercir el seu dret a vot per correu en les properes eleccions autonòmiques catalanes del 25 de novembre. Això sí que és incompetència amb majúscules.

El programa "El món a RAC1" que dirigeix el periodista Jordi Basté porta tota la setmana recollint testimonis esfereïdors de ciutadans repartits per tots els continents que no podran votar perquè les ambaixades espanyoles els hi estan posant mil i un impediments per fer-ho. Si això és eficàcia jo sóc la reencarnació d'en Kennedy. Us convido a que escolteu els testimonis que ha recollit la ràdio. N'hi ha per llogar-hi cadires. Però no us preocupeu. Solucionar aquest tema, com tants d'altres d'incompetència, segur que no està contemplat en el paquet de mesures que prepara el govern per auditar les administracions. Auditaran les ambaixades i consolats? Estic de broma, com podeu comprovar.