La mamella catalana

Mamella quadribarrada

Alberto Ruíz Gallardón, ahir, al Cercle d'Economia de Barcelona: "España no podría sobrevivir en el euro sin Cataluña". Per fi un membre del govern espanyol explica la raó fonamental per la qual s'oposen a la independència de Catalunya. Més clar impossible. La pela, sempre la pela. Espanya no pot renunciar de cap manera als diners de Catalunya per finançar-se i pagar deutes. Durant anys i panys han espremut la mamella catalana i no estan disposats de cap manera a deixar de xuclar-la. El 25% de la recaptació d'impostos que es fa a Espanya prové de Catalunya, un territori que anualment aporta 16.400 milions d'euros més dels que després rep del govern espanyol per fer front a les seves despeses i obligacions domèstiques. Malgrat aquest desequilibri evident, resulta que els catalans són els dolents de la pel·lícula, els insolidaris. Però no ens enganyem, això té un nom. Aquí en diem espoli.

El ministre de Justícia ha ficat el dit a la nafra. Sap que si Catalunya s'en va d'Espanya, Espanya no serà un país viable, econòmicament parlant. I com que veu en perill continuar alletant-se amb la mamella quadribarrada afegeix que "los catalanes tienen que liderar España, no salir de ella. Una hipotética independencia de Cataluña no significaría sacar a Cataluña de España, sino acabar con España, porque España no tiene sentido sin Cataluña". No té sentit sense els diners de Catalunya, òbviament... Ara Espanya apel·la al lideratge català i oblida que durant més dos segles no ha aprofitat aquest lideratge per transformar Espanya en un estat modern i competitiu. En què ha utilitzat Espanya tots aquests diners? Tots ho sabem: en els mateixos despropòsits que ha utilitzat els provinents d'Europa durant més dues dècades. En res productiu, en propiciar 'pelotazos' immobiliaris, en línies d'AVE innecessàries i en aeroports fantasmes, per recórrer als tòpics més sobats. A bones hores s'en recorden dels lideratges...

Ruíz Gallardón durant la seva intervenció al Cercle d'Economia. Foto: EFE

Ruíz Gallardón ha reconegut el que cap altre membre del govern espanyol s'atreveix a dir en veu alta. Però no ens equivoquem, la seva reflexió també porta implícit el discurs de la por i la intimidació. La única diferència és que el senyor ministre és molt més hàbil (dialècticament parlant) que altres membres de l'executiu d'en Rajoy, que alguns il·lustres militants del seu partit i del PSOE, i que diversos militars i periodistes piròmans que tant abunden darrerament. Vaja, que almenys és d'agrair que no ens hagi amenaçat, directament, amb empresonar al president de la Generalitat o amb enviar-nos els tancs i la guàrdia civil per detenir a tot aquell que llueixi una estelada al balcó.

Més enllà de les paraules d'ahir del ministre, des del govern espanyol i des dels cercles econòmics afins als seus plantejaments (i als del PSOE també, no ho oblidem), s'intenta deslegitimar al moviment independentista que recorre Catalunya des del passat Onze de Setembre tot dient que el que realment li importa a la gent és la crisi i la seva solució. La resta, com el dret democràtic a decidir i molt menys una hipotètica independència, no interessa i no importa a la ciutadania. Segons ells, la gent només ha sortit al carrer perquè creu ingènuament que la independència solucionarà tots els seus problemes econòmics. En altres paraules, els catalans són una colla de cretins que han trobat en la independència la seva pedra filosofal. Eureka!! Com si ells estiguessin demostrant d'alguna manera que tenen la solució a la crisi...

En definitiva, que continuen sense entendre res de res. D'entrada, no han entès que la crisi no es pot resoldre si prèviament no es resol el model d'Estat. Tampoc han entès que Espanya no és uniforme. No han entès que és un país on conviuen una gran diversitat de cultures, de llengües, d'idiosincràsies i d'ideologies. Però el pitjor de tot és que no entenen què vol dir ser demòcrata. Si ho entenguessin no dirien les bajanades que escupen diàriament polítics, periodistes, militars i fins i tot els bisbes (que també s'han pujat al carro antisobiranista), com si en algun lloc de l'Evangeli digués que Catalunya no es pot separar d'Espanya, o que no pot exercir pacifica i lliurement el dret de tots els pobles a decidir el seu futur.