La coartada perfecta

Farreres, com sempre, la clava (El Periódico, avui)

Senyores i senyors: la crisi s'ha acabat. I amb la crisi s'han acabat també les tensions provocades per la prima de risc, el rescat d'Espanya, la crisi de la casa reial i de les institucions, els polítics i els empresaris corruptes, el descrèdit internacional d'Espanya, el malestar del carrer, l'atur i les retallades a l'ensenyament i la sanitat. S'ha acabat tot.

Ara, la qüestió de la independència de Catalunya, el 'problema catalán' com l'anomenen altres, o la possibilitat de que es faci un referèndum lliure, democràtic i legal a casa nostra ocupa totes les portades (sobretot dels diaris de Madrid) i és objecte de debat de totes les tertúlies radiofòniques i televisives. Tothom s'hi atreveix. Aquest tema, no us enganyeu, és la coartada perfecta pel govern del PP per ocultar que ens governa la dictadura de la incompetència i per evitar que es parlin d'altres coses que preocupen als ciutadans, cóm per exemple com arribar a final de mes. És la coartada perfecta per ocultar que és un govern que no governa, que menteix, que va a la deriva i que no té cap solució a la crisi. La independència de Catalunya és la gran coartada, la gran cortina de fum. Al carrer Gènova i al palau de la Moncloa els hi encanta tenir un problema genuïnament català. I com més va, més embolicaran la troca amb tot el que tingui relació amb Catalunya. Limitar els problemes del país al 'problema catalán' és l'excusa perfecta.

Mentre el govern, els politicastres del PP, els partits de la dreta casposa, el PSOE (que no ho oblidem, en els temes de la unitat de la pàtria sempre s'alinea, indefectiblement, amb els populars) i els mitjans de comunicació de la caverna no paren de ficar la por en el cos a la gent i de vomitar bilis contra el dret democràtic d'un país a decidir lliurement el seu futur, al món civilitzat passen coses que a Espanya (excepte Catalunya, és clar) no es volen explicar, que no surten a les portades d'El Mundo, l'ABC o La Razón ni són titulars als informatius d'Antena 3, Tele 5 o TVE. Tots aquests mitjans (i d'altres) han silenciat o arraconat a un miserable breu o columneta l'acord assolit entre els màxims dirigents del Regne Unit i Escòcia perquè en aquest darrer país es faci un referèndum secessionista la tardor del 2014. Aquesta notícia, importantíssima, ja que pot capgirar la política de les institucions europees en aquesta matèria, no mereix atenció informativa de primer nivell i molt menys que els polítics espanyols en facin cap comentari (i molt menys una reflexió, no siga que els hi exploti el cap). El problema català sí que ocupa portades, el problema escocès no (i el basc tampoc). Venen ganes d'apretar a córrer, que diuen en el meu poble.

En el darrer post que vaig parlar d'aquest tema comentava que tot és un problema de cultura democràtica. Ara ja no tinc cap dubte. El que va dir el premier britànic David Cameron després de signar l'acord amb el president escocès Alex Salmond, no deixa marge a cap interpretació malèvola: "Jo no estic a favor de la independència d'Escòcia, no vull que Escòcia deixi de formar part del Regne Unit i faré campanya política activa a favor del NO quan es faci el referèndum, però no em puc oposar a que els escocesos decideixin lliurement el seu futur, tenen tot el dret a fer-ho i van votar a un partit que prometia un referèndum", va declarar Cameron, resumint la seva llarga intervenció davant els periodistes de la BBC, la televisió pública britànica.

Aquest senyor, conservador igual que en Rajoy, acaba de donar una lliçó de tarannà i comportament democràtic importantíssima per a tothom. Una lliçó de la qual haurien de prendre exemple molts polítics espanyols i molts directors de diaris, que han fet seu a perpetuïtat aquell aforisme periodístic tan pervers que afirma que "no deixis que la realitat t'espatlli un bon titular". Ells ho fan cada dia. Els legionaris van fer famosa la frase de 'viva la muerte'. Alguns periodistes acaben de patentar la de "visca la mentida i la manipulació". Quina vergonya per a la professió.