dimecres, 18 de març del 2009

Bèsties

Quan Manuel Fraga era ministre de l'Interior en un dels governs del dictador va fer famosa la frase "la calle es mia" per deixar ben palès que ell i un dels seus braços armats antirepressius, el grisos, dictaven la seva particular llei als carrers del país. La policia de Franco va repartir garrotades durant molts anys i va torturar a molts innocents. Explico tot això, que ja és aigua passada, perquè aquest matí m'ha semblat retornat al passat per moments. No podia creure el que veien els meus ulls. Com en un malson, les imatges en blanc i negre dels 60 i 70 amb els grisos repartint llenya, avui han cobrat vida en tecnicolor: he vist als mossos d'esquadra, la policia autonòmica catalana que dirigeix el conseller Joan Saura, colpejar i aporrinar amb una contundència fora de lloc, desmesurada, a una colla d'un dos-cents estudiants universitaris que pretenien entrar al Palau Robert, seu de la Conselleria d'Universitats.

Foto: Toni Albir / EFE
Per reprimir a aquesta "multitud" d'estudiants -pel que he pogut observar gens violents, per cert-, els mossos han desplaçat 17 furgonetes carregades d'homes d'Harrelson i un helicòpter. Les forces no estaven equilibrades, com hom pot imaginar, i menys després de comprovar com els policies actuaven com autèntics animals desbocats, repartint garrotades amb les seves porres a tothom que es creuava en el seu camí. Com autèntics bèsties, vaja. No es mereixen un apel·latiu més amable... Fa poca estona m'acabo d'assabentar que entre els colpejats per la policia també hi han diversos periodistes, fotògrafs i càmeres de televisió que estaven cobrint l'incident.
Que la policia portava un dia molt cremat (jo els he vist en acció cap els volts de l'una de la tarda però portaven actuant des de bon matí: havien desallotjat el petit grup de 53 estudiants anti Bolonya que encara ocupava l'edifici històric de la universitat de Barcelona i reprimit la manifestació posterior que ha tallat la Gran Via durant una estona abans de l'incident que acabo de descriure en el Passeig de Gràcia) no ho nega ningú, però no justifica l'actuació salvatge que jo i molts altres ciutadans hem presenciat atònits.

Durant la meva època com a cap de premsa d'Ensenyament vaig presenciar en directe moltes manifestacions d'estudiants i fins i tot vaig observar a gent violenta llençant pedres i objectes contundents contra el Palau de la Generalitat i puc afirmar que mai havia vist actuar als mossos d'esquadra de la forma tant irracional i bàrbara que han lluit avui. Els temps han canviat, no hi ha dubte. Mentre la conselleria d'Interior ha estat en mans de CiU i dels socialistes aquestes coses no passaven. La policia actuava amb molt més seny i paciència. Ara, en canvi, amb un conseller progre, ecologista, sostenible i no sé quantes coses més, la policia catalana mostra el seu rostre més sinistre.

Si analitzem bé la situació, però, tot té una explicació. En Joan Saura ha mamat comunisme tota la seva vida i durant molts anys el seu mirall ha estat la extinta Unió Soviètica, el paradís de les llibertats. De ben segur que els mètodes repressius del dictador Stalin han forjat el seu caràcter i per això ara els mossos surten al carrer amb les piles carregades de mala bava. Ara, quan assisteixi a la propera manifestació pro palestina (per ètica, és clar) segur que una de les consignes que cridarà -emulant al fatxa Fraga- serà "el carrer és meu". Ja ens podem posar a tremolar tots plegats.