País normal

El líder del PP, Mariano Rajoy, ha declarat aquesta setmana desprès del primer ple del Senat on per primera vegada s'han pogut emprar totes les llengües cooficials de l'Estat que l'ús del català, el basc i el gallec als plens de la cambra alta de les Corts no és propi d'un “país normal” i no té “cap sentit”. Els senadors, ha recordat, "parlen tots castellà i s'entenen en aquesta llengua sense necessitat d'utilitzar traducció simultània". Insinua el senyor Rajoy que Suïssa, posem per cas, on els seus ciutadans parlen diversos idiomes, no és un país normal?

Rajoy, com molts altres, deu pensar que Suïssa només és un lloc on amagar fraudulentament grans capitals. Segur que coneix a més d'un que viatja sovint a aquell país alpí... Però resulta que no. Resulta que Suïssa és un país normal on es parlen quatre llengües, tres de les quals oficials (alemany, francès i italià). El líder de l'oposició també hauria de saber que en aquest país normal el dret dels suïssos a expressar-se en la llengua que desitgin es veu condicionat per una llei que recorda el caràcter confederal de Suïssa: els contactes entre els ciutadans i l'administració cantonal es mantenen preferentment en la llengua de la majoria de parlants de cada cantó per garantir el respecte a la realitat lingüística de cada territori i evitar així possibles amenaces a llengües minoritàries. Li sona això, senyor Rajoy? Ah, i a sobre tots els suïssos s'en orgulleixen de ser-ho. Com són aquesta gent...

La realitat suïssa, que els suïssos accepten amb total naturalitat i normalitat, al senyor Rajoy li deu semblar cosa d'extraterrestres, i això que ell és gallec, idioma que ja no deu ni parlar en la intimitat. ¿Para qué, si todos entendemos el castellano? deu pensar... A veure si viatgem més (no només per evadir capitals) i prenem nota del que passa a d'altres llocs, amb traducció simultània o sense.