Aquesta setmana s'ha fet públic que el banquer suís Rudolf Elmer ha lliurat a Julian Assange, fundador del portal Wikileaks, les dades bancàries de 2.000 personalitats riques i famoses sospitoses d'evasió fiscal entre les quals hi ha informació d'uns quaranta polítics d'arreu del món i d'un nombre considerable d'artistes i de gent de negocis. Assange, que es troba en llibertat condicional a Anglaterra arran del seu procés d'extradició a Suècia (on està acusat de dos presumptes delictes de violació), ha dit que els titulars dels comptes bancaris seran revelats a Wikileaks les pròximes setmanes, un cop verificades totes les dades. Elmer, antic executiu del Julius Baer Bank, un dels principals bancs de Suïssa, serà jutjat properament en aquest país alpí acusat de robar informació de l'entitat on treballava. El banquer, que afirma actuar de bona fe, ha dit que volia donar a conèixer la informació per educar la societat i que porta cinc anys intentant cridar l'atenció sobre aquestes dades.
Fins aquí tot molt bé. No obstant, jo em pregunto: Quants diners ha cobrat o pensa cobrar el banquer per delatar a tota aquesta gent? No ens voldrà fer creure que ho ha fet sense ànim de lucre... Per què, si és una persona tan íntegra i honesta, no ha lliurat tota aquesta informació a la policia, a hisenda o a l'oficina anti corrupció o antifrau? Quan va començar a treballar per a la banca suïssa no sabia res sobre el seu funcionament? Per què Julian Assange, que s'ha convertit en el nou superman de la llibertat d'informació i/o expressió, darrerament només publica informació robada? Recordem que el seu portal ha difós recentment nombrosos cables diplomàtics dels EUA, molts d'ells bastant intranscendents... Quants polítics i multimilionaris deuen d'estar ja fent gestions i/o ordres de pagament per a que el seu nom no es divulgui?
 |
| Assange rep d'Elmer els discos amb informació de polítics i famosos. Paul Hackett/Reuters |
A la pàgina web de Wikileaks s'afirma que en els anys previs a la seva fundació molta gent va observar "que els mitjans de comunicació cada cop eren menys independents i estaven menys predisposats a formular preguntes difícils als governs, corporacions i altres institucions. Creiem que això tenia que canviar". En aquesta mateixa declaració de principis s'afirma que Wikileaks recolza la tasca d'altres organitzacions dedicades al periodisme a les quals els hi facilita veure i utilitzar els documents originals lliurement... "Posant aquests documents a l'abast de tothom esperem ampliar la capacitat d'anàlisi i el comentaris de tots els mitjans de comunicació".
Malgrat aquesta declaració de principis, durant la filtració dels cables diplomàtics dels EUA Wikileaks va canviar radicalment la seva forma de procedir. Com tothom sap, els documents filtrats només s'han entregat a cinc grans mitjans de comunicació (The New York Times, El País, Der Spiegel, Le Monde i The Guardian) perquè els publiquessin coordinadament i, de pas, assegurar que els interessos polítics i comercials restaven en perfecte equilibri. Què demostra això?, doncs que Assange s'ha desviat clarament del projecte original de Wikileaks i que hauria d'explicar si ha venut les exclusives del seu portal als cinc diaris esmentats i per què ho ha fet. Si això es confirma, quant han pagat aquests mitjans per les informacions facilitades per Assange? Aquesta forma de procedir es pot anomenar de debò llibertat d'informació o simplement és un negoci de compra-venda com qualsevol altre?
Finalitzo aquest post amb una altra pregunta. El fundador de Wikileaks deu tenir contractada una bona assegurança de vida, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada