dijous, 19 de gener del 2012

Pepe, un exemple d'esportivitat

"A buenas horas, mangas verdes". Ara se'n adonen?

La premsa esportiva madrilenya, les famoses "vacas lecheras", posen a baixar d'un burro a l'inefable Pepe, exemple d'esportivitat intergalàctic, després de la seva actuació estel·lar d'anit davant el Barça al coliseu blanc.


Ara se'n adonen de que aquest xicot és un descerebrat i un pinxo? Tant els hi ha costat veure-ho? Què estúpids que són tots plegats. El recital de "teatro del bueno" que ahir va oferir el sinistre Pepe sobre la gespa del Bernabeu ara resulta que és indignant, "porque mancha la imagen y el escudo del Madrid". Té nassos la cosa. Ara estan alarmats perquè tot el planeta ha vist per televisió com és Pepe i què fa Pepe al terreny de joc. Si li trenca la cara a un jugador del Getafe o de l'Almeria, posem per cas, no passa res, doncs la televisió no retransmet a tot el món el partit. Ara bé, si li trepitja la mà a en Messi i el peu a en Busquets o fingeix una agressió inexistent d'en Cesc (jugadors que segons els ultra sur com Roncero i cia. sempre estan fingint!!), llavors el tema és preocupant, doncs ho ha vist tot el planeta i el seu "señorío" es pot posar en dubte. Doncs no senyors. Jo, que ja tinc uns quants anys i memòria, puc afirmar que el tant escainat "señorío" sempre ha estat el mateix: ficció, ficció, pura ficció.

I gràcies poden donar que els àrbitres d'aquest país (com l'engominat i repentinat d'ahir) són molt dolents i uns covards, que sinó Pepe (i alguns altres jugadors blancs) no jugarien ni un partit sencer. Aquests cretins de la premsa esportiva madrilenya, que porten l'escut fins i tot als calçotets, el que haurien de fer d'una vegada per totes és denunciar al malalt irresponsable que des del vestidors els ordena que juguin d'aquesta forma tant barroera. Sabeu de qui parlo, oi? Són tant babaus que no només no fan això sinó que quan ha calgut també han justificat les seves accions. Ficar-li el dit a l'ull a un col·lega de banqueta no embruta també la imatge del club?