![]() |
Portada del llibre |
Aquesta biografia del cantautor jueu canadenc, el gran poeta del rock com molts l'han anomenat, no es una biografia qualsevol. Manzano, gran amic d'en Cohen des de la dècada dels vuitanta del segle passat, coneix a fons la seva obra literària (ha traduït molts dels seus llibres com La caja de las especias de la tierra, Canciones, Libro de los salmos, Un acorde secreto o El Libro del anhelo, entre d'altres.) i discogràfica , l'ha seguit en un munt d'actuacions i ha compartit amb ell centenars i centenars d'hores de conversa sincera a Hydra, Los Ángeles i Barcelona sobre la vida, l'amor, la religió, els fills, les dones, la política, els conflictes bèlics, etc, etc. De fet, el llibre està farcit de les opinions d'en Cohen (que vol dir sacerdot en hebreu) sobre aquests i molts altres temes, que donen contingut a molts passatges del llibre i il·lustren (o expliquen) com s'han concebut o escrit determinades cançons, com s'han conceptualitzat els seus àlbums més emblemàtics i quines idees o estats anímics han guiat l'elaboració dels seus poemaris i llibres de prosa.
![]() |
Cohen i Manzano agrunsant-se a Barcelona, en 1989. Foto: Lourdes Barbal |
El llibre, editat per Libros Cúpula (Scyla Editores) l'any 2010, també explica que Leonard Cohen va tornar a la carretera i als escenaris l'any 2008 a causa d'una estafa multimilionària del seu mànager. Gràcies a aquest fet desgraciat, que va trasbalsar l'economia i la jubilació del darrer premi Príncep d'Astúries de les Lletres (2011), els seus seguidors l'hem pogut tornar a gaudir en directe. La gira, que l'ha portat pels escenaris de mig món durant prop de dos anys, també ens ha deixat dos discos en directe memorables, el doble Live in London i l'imprescindible Songs from the road -CD +DVD-, un recull de les seves millors cançons (Lover, lover, lover, Suzanne, Bird of the wire, Closing time, Hallelujah o Avalanche, entre moltes d'altres) adobades amb nous arranjaments i servides amb un elenc de músics excepcionals com Javier Mas, Dino Soldo o Roscoe Beck. I la veu, la seva veu ronca, cansada, quasi esgotada, xiuxiuejant, irrepetible.
Com explica Manzano a Leonard Cohen, La biografia, Cohen està per sobre de qualsevol moda o estil. Com el bon vi vell, afirma, les seves cançons s'assaboreixen millor amb el pas dels anys. Jo n'estic d'acord. També ho estic amb que "on les persones som més lliures és escollint la música que ens agrada", com va afirmar el poeta i cantautor una vegada. Si us agrada en Cohen us recomano la lectura d'aquesta biografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada