"Macarras" de la moral

Rafael Ribó

L'esquerra d'aquest país sempre ens ha venut que el seu model moral és més honest i exemplar que el de la dreta i el centre polític. Sobre el paper probablement sigui així. En massa ocasions però, la realitat s'ha encarregat de desmentir-ho. Tot i així, malgrat els nombrosos escàndols protagonitzats per aquesta esquerra al llarg dels anys a governs i institucions públiques de tota mena, la bandera de la rectitud i la decència sempre ha onejat sobre les seves teulades, com si res. Sempre donant lliçons d'ètica i decència, com si res. Com si aquestes virtuts només formessin part , en exclusiva, del seu ADN.

En el fons, però, molts personatges d'aquesta esquerra (no tothom, faltaria més) són, com diria Joan Manuel Serrat, uns "macarras" de la moral. Gent que, com els capellans, sempre està disposada a salvar les nostres ànimes mentre anuncia apocalipsis i manipula els nostres somnis i els nostres temors sabedors de que, com diu la cançó, la por mai és innocent.

Un personatge destacat d'aquesta ètnia elitista dels "macarras" de la moral és, sens dubte, Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya. Un prohom de la classe obrera (ex comunista-leninista, ex eurocomunista, ex secretari general del PSUC, ex president d'ICV) educat als jesuïtes que no ha treballat mai a la seva vida i que, sense posar-se vermell, és capaç de criticar les retallades del govern de la Generalitat i totes les mesures d'austeritat que ha implementat i no escandalitzar-se, en canvi, del salari dels seus col·laboradors i del seu propi sou: 124.000 euros anuals bruts, molt més que la immensa majoria de polítics d'aquest país que tenen responsabilitats de govern. Alguns pensareu que estic fent demagògia. Jo crec que no. Qui proclama arreu la seva superioritat moral i el discurs de "nosaltres som els bons", ha de donar exemple. Ja se sap, la dóna del Cèsar no només ha de ser honrada sinó semblar-ho.

Darrerament, la gent d'Iniciativa (ICV) està de pega amb aquest tema. A més del seu antic president Ribó, els que tampoc semblen mantenir un comportament ètic exemplar són els seus companys de partit Francesc Baltasar (conseller de Medi Ambient amb el Tripartit), Eduard Pallejà (ex secretari de Medi Ambient), Elisenda Rius (ex directora de serveis a Medi Ambient) i Imma Mayol (ex regidora de Medi Ambient i tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona), l'artífex d'una de les pífies sostenibles més cares i agosarades de l'època moderna: els avets de Nadal ecològics a pedals. Segons explica avui la premsa, tots aquest campions de la moral (i de l'ecologisme, no ho oblidem) treballen directa o indirectament per a AGBAR, l'empresa a la qual la Conselleria de Medi Ambient va adjudicar obres per valor de 182 milions d'euros quan Baltasar n'era conseller. I d'això no fa massa temps. Casualitat o recompensa pels serveis prestats? En què quedem, aquestes actituds no eren patrimoni exclusiu de la dreta?