Estrès al volant

Diumenge al matí vaig acompanyar el meu fill gran fins a Molins de Rei, on jugava un partit de waterpolo. Des de Vilassar de Mar fins al poble de destí, a poc més de 50 quilòmetres de distància, vaig poder comprovar com és d'estressant per els conductors la nova limitació de velocitat a 80 km/hora que ens acaben d'imposar les autoritats amb l'excusa de reduir la contaminació i, en segon terme, els accidents. En tot el trajecte -inclosos trams d'autopista-, no vaig poder superar en cap moment aquesta velocitat, que en moltes parts del recorregut es redueixen a 60 i fins i tot a 50 km/h (nuclis urbans de l'N-II i Ronda de Dalt).

La restricció imposada obliga a l'automobilista a controlar permanentment la velocitat, a fixar l'atenció segon rere segon en el comptaquilòmetres i a frenar i canviar de marxa constantment per no superar el límit, no sia que augmenti la pol·lució de sobte. Aquest estrès permanent al volant crec que és contraproduent i que fins i tot pot arribar a provocar més accidents, atès que obliga el conductor a fixar l'atenció desmesuradament en l'agulla del comptaquilòmetres i no en la carretera, com ho faria de forma natural. La mesura, a més, crec que no contribueix en absolut -com ja ha demostrat el RACC i d'altres tècnics competents en la matèria- a reduir la contaminació ambiental. La posició del RACC està prou argumentada i es basa en la correcció dels càlculs fets per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat i en el seny. Segons el club automobilístic (del qual no en formo part), el problema no és la velocitat, sinó que un 40% dels vehicles circulen en condicions de congestió per les vies ràpides i, en aquesta situació, augmenten les emissions contaminants dels vehicles. Ahir diumenge, a les 8:30 del matí i de camí cap a Molins de Rei (amb quatre gats mal comptats a la carretera!!), vaig poder comprovar que circular tant lentament t'obliga a emprar constantment marxes curtes i que el cotxe va molt més revolucionat, amb la qual cosa les emissions contaminants són molt més elevades, diguin el que diguin els del Servei Català de Trànsit.

Que ningú pensi que vull fer apologia de la velocitat. Mai he sigut un boig del volant. El meu historial ho demostra: en més de trenta anys al volant es poden comptar amb els dits d'una mà -i encara en sobren- les sancions que m'han imposat, i mai per córrer més del compte. Tot plegat en sembla una estratagema més del govern català per imposar més sancions i justificar la instal·lació de més radars. L'afany recaptador de la Generalitat és insaciable, per molt que vesteixin el sant amb l'excusa de la contaminació i els accidents. Que els radars enxampin als que superen els 120 km/h ja no és suficient. Ara, a partir de l'1 de gener, han d'enxampar també a tots els bojos irresponsables i temeraris que circulin a més 80.

Em sembla lògic que als nuclis urbans i a determinats trams de carreteres i autopistes (sobretot en les zones d'entrada a Barcelona) es limiti la velocitat. El que ja no es de rebut i atempta contra tota lògica és que a tota l'àrea metropolitana la velocitat màxima sigui de 80km/h, incloses les autopistes de peatge. No té sentit agafar la C-32 per anar cap a casa i circular des de la plaça de les Glòries fins a Montgat a 80 quilòmetres per hora, no hi ha cap motiu que ho justifiqui. Aviat, però, tindrem alguna medició erudita d'algun organisme "independent" contractat per la Generalitat que demostrarà que la mesura és efectiva i que ja es noten els seus efectes. No trigarem a veure-ho.