La capacitat de la judicatura espanyola per sorprendre a la ciutadania no la superen ni els publicitaris més agosarats ni els polítics més ineptes. En el país de les sentències esperpèntiques (on un jutge és capaç d'exculpar a un pressumpte violador amb l'argument que la noia el va provocar amb la seva minifaldilla) ara es despenja el Tribunal Constitucional amb una de grossa: negar el genocidi nazi ja no és delicte.
Després de set anys de deliberacions, l'alt tribunal ha sentenciat que l'acció de negar els delictes de genocidi està emparada pel dret a la llibertat d'expressió. És curiós i preocupant que s'al·ludeixi al dret fonamental dels ciutadans a la llibertat d'expressió per emparar el negacionisme de l'Holocaust i que, alhora, es negui aquest mateix dret fonamental a uns humoristes per fer conya de la família reial espanyola en una publicació satírica, per posar un exemple recent. I és més preocupant encara quan altres sentències del mateix Constitucional subratllen que el dret a la llibertat d'expressió no és absolut. Com recordava avui en un article a El Periódico el magistrat Jiménez Villarejo, "la tesi del tribunal, que elimina el càstig penal d'aquesta conducta, no enforteix la llibertat d'expressió, sinó que més aviat representa un perill seriós atès que es pot generar un clima d'acceptació i oblit de tals delictes. Això és manifestament improcedent en una societat democràtica, i a més a més propicia el sorgiment de brots de violència racial o ètnica".
Amb aquesta resolució a la mà, ara qualsevol pot afirmar impunement que el nazisme, l'estalinisme i altres règims totalitaris no van portar a terme exterminis sistemàtics de la població, ni van cometre assassinats i violacions en massa. Pinochet, Stalin, Hitler i Franco, per citar a alguns malànimes, deuen estar fent-se un fart de riure a la tomba. Realment, és indignant.
Tot aquest enrenou arrenca amb una sentència d'un jutjat de Barcelona que condemnava al propietari de la llibreria Europa d'aquesta ciutat, Pedro Varela Geiss, per haver comés dos delictes de genocidi, un de consistent a negar o justificar l'extermini nazi dels jueus, i l'altre a fer una crida a la discriminació, l'odi i la violència per motius racistes. La condemna va quedar en suspens perquè l'Audiència de Barcelona, abans d'arribar definitivament a una resolució, va plantejar que davant de "meres opinions sobre fets històrics", el primer delicte podria contradir el dret fonamental a la llibertat d'expressió i, per tant, ser inconstitucional. Ara ja tenim el resultat.
Aquest individu, Pedro Varela, que en 1998 fou condemnat a dos anys de presó per un delicte d'exaltació del genocidi i a d'altres tres per fomentar el racisme, és l'expresident del grup neonazi Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE). Aquest "angelet", és el mateix que el passat mes de novembre va convidar al líder del Ku Klux Klan David Duke a pronunciar una conferència amb motiu de la presentació del seu darrer llibre.
La conferència, finalment, no es va celebrar per la pressió popular i per l'actuació de la Fiscalia i dels Mossos d'Esquadra. Duke, que va aprofitar l'ocasió per negar les acusacions que l'identifiquen internacionalment com a racista integral, va afirmar -segons va recollir la premsa de Barcelona- que espera que "el poble espanyol aconseguirà preservar la seva identitat i les seves llibertats", entre les quals va mencionar la d'expressió com "la màxima de les llibertats possibles". Paradoxalment, el Constitucional li ha acabat donant la raó.
Després de set anys de deliberacions, l'alt tribunal ha sentenciat que l'acció de negar els delictes de genocidi està emparada pel dret a la llibertat d'expressió. És curiós i preocupant que s'al·ludeixi al dret fonamental dels ciutadans a la llibertat d'expressió per emparar el negacionisme de l'Holocaust i que, alhora, es negui aquest mateix dret fonamental a uns humoristes per fer conya de la família reial espanyola en una publicació satírica, per posar un exemple recent. I és més preocupant encara quan altres sentències del mateix Constitucional subratllen que el dret a la llibertat d'expressió no és absolut. Com recordava avui en un article a El Periódico el magistrat Jiménez Villarejo, "la tesi del tribunal, que elimina el càstig penal d'aquesta conducta, no enforteix la llibertat d'expressió, sinó que més aviat representa un perill seriós atès que es pot generar un clima d'acceptació i oblit de tals delictes. Això és manifestament improcedent en una societat democràtica, i a més a més propicia el sorgiment de brots de violència racial o ètnica".
Amb aquesta resolució a la mà, ara qualsevol pot afirmar impunement que el nazisme, l'estalinisme i altres règims totalitaris no van portar a terme exterminis sistemàtics de la població, ni van cometre assassinats i violacions en massa. Pinochet, Stalin, Hitler i Franco, per citar a alguns malànimes, deuen estar fent-se un fart de riure a la tomba. Realment, és indignant.
Tot aquest enrenou arrenca amb una sentència d'un jutjat de Barcelona que condemnava al propietari de la llibreria Europa d'aquesta ciutat, Pedro Varela Geiss, per haver comés dos delictes de genocidi, un de consistent a negar o justificar l'extermini nazi dels jueus, i l'altre a fer una crida a la discriminació, l'odi i la violència per motius racistes. La condemna va quedar en suspens perquè l'Audiència de Barcelona, abans d'arribar definitivament a una resolució, va plantejar que davant de "meres opinions sobre fets històrics", el primer delicte podria contradir el dret fonamental a la llibertat d'expressió i, per tant, ser inconstitucional. Ara ja tenim el resultat.
Aquest individu, Pedro Varela, que en 1998 fou condemnat a dos anys de presó per un delicte d'exaltació del genocidi i a d'altres tres per fomentar el racisme, és l'expresident del grup neonazi Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE). Aquest "angelet", és el mateix que el passat mes de novembre va convidar al líder del Ku Klux Klan David Duke a pronunciar una conferència amb motiu de la presentació del seu darrer llibre.
La conferència, finalment, no es va celebrar per la pressió popular i per l'actuació de la Fiscalia i dels Mossos d'Esquadra. Duke, que va aprofitar l'ocasió per negar les acusacions que l'identifiquen internacionalment com a racista integral, va afirmar -segons va recollir la premsa de Barcelona- que espera que "el poble espanyol aconseguirà preservar la seva identitat i les seves llibertats", entre les quals va mencionar la d'expressió com "la màxima de les llibertats possibles". Paradoxalment, el Constitucional li ha acabat donant la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada