divendres, 18 de febrer del 2011

Berlusconi-Camps mata a TV3

El Berlusconi valencià. Foto: U. Martín (El País)
Francisco Camps, el president de la Generalitat valenciana, finalment se'n ha sortit amb la seva. Des d'ahir ja no es pot veure TV3 a cap poble ni comarca d'Alacant, València i Castelló. Camps -un senyor, recordem-ho, sota sospita pel cas Gürtel- actua com un vulgar Berlusconi de províncies. Com a bon antidemòcrata que és, ha impulsat la modificació de la llei de l'audiovisual valencià amb l'únic objectiu de forçar el tancament de TV3 i perseguir fins a la seva asfixia econòmica a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l'entitat que va portar el canal català a terres valencianes i un dels principals impulsors, no ho oblidem, del Canal 9.

Això de voler controlar què veu i què no veu la gent només passa a les dictadures i als règims totalitaris. Només els que tenen por a la crítica (perquè normalment tenen moltes coses que amagar) actuen posant mordaces. Silenciar i censurar les veus discrepants, a més, és de covards. Mentre al Canal 9, que el PP valencià domina amb mà de ferro, li riuen totes les gràcies o simplement NO EN PARLEN d'allò que pot disgustar a l'amo, escoltar un altre mitjà on es dóna veu als seus crítics i opositors és un perill que cal eliminar de soca-rel. I així ho ha fet. Com puntualitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya en un comunicat emès avui mateix, "l’apagada de una televisió, sigui pels motius que sigui, representa sempre una important restricció a la llibertat d'expressió i a la pluralitat informativa, elements fonamentals per a la formació de l’opinió pública i bàsic per garantir els valors democràtics de qualsevol societat"

Com jo marteix escrivia en un vell post d'aquest bloc el desembre del 2007, quan es va precintar el repetidor de la Carrasqueta, el més al·lucinant de tot és que "en un context de globalització com l'actual, en que es poden veure tota mena de canals, resulta que al govern valencià l'incomoda que els ciutadans puguin veure TV3, no siga que es contaminin de ves a saber què". La situació és ridícula i absurda, tothom ho sap. Podem rebre per satèl·lit el senyal de qualsevol televisió de l'altra banda del món i en canvi no podem veure la televisió que fan els veïns. És surrealista.

En Camps i la banda de sinistres aduladors que li aplaudeixen tots els seus despropòsits, hauria de saber que qui decideix el que es veu aquesta nit a casa sóc jo, no ell. I això val per la televisió valenciana, per la catalana, per la gallega, per la madrilenya o per l'andalusa. Tots aquest canals, poc o molt, s'han posat en marxa amb els meus impostos i els de la resta de ciutadans, i per tant som nosaltres els que hem de decidir si els volem veure o no, independentment de la seva qualitat.

A més d'atemptar greument contra la llibertat d'expressió, amb aquesta acció de república bananera en Berlusconi-Camps aconsegueix un altre objectiu molt important: negar als valencians una televisió en la seva pròpia llengua. Una llengua, recordem-ho, que l'actual govern valencià menysprea de forma insultant i que procura no utilitzar-la de forma sistemàtica. Només cal escoltar quin idioma parlen habitualment en quasi totes les seves compareixences públiques en Camps i els seus consellers. I l'atac a la llengua pròpia dels valencians és, òbviament, un atac gravíssim a la cultura i les arrels de tot un poble.