Don Estrafalario

Fa uns dies recomanava en aquest bloc la pel·lícula d'Agustí Villaronga Pa negre, una pel·lícula excel·lent, sota el meu punt de vista. La recomanació segueix en peu. Ara més que mai. No només per la seva qualitat, que trobo indiscutible, sinó per la polseguera i la ira que ha aixecat en alguns mitjans que hagi guanyat 9 premis Goya (estava nominada en 14 categories). Les reaccions dels de "sempre" (la caverna mediàtica, s'entén...) cal emmarcar-les en el gènere de l'esperpent més rústic i caspós, de llarga tradició hispana.

El treball intel·lectual de tota aquesta gentola que utilitzen la boca (i la ploma) per vomitar merda ha estat esgotador. Per variar, en comptes d'analitzar la qualitat artística del film, el treball dels actors, la direcció o les bondats del guió, s'han limitat a denunciar una suposada trama judeo-maçònica (perdó, catalanista i gai), que ha estat la clau del triomf de la pel·lícula als Goya. El súmmum del deliri de tots aquests que fan de la boca cul l'assoleix avui un tal Santiago Mata. Aquest "plumilla", que jo anomenaria Don Estrafalario en memòria del genial Ramón del Valle-Inclán, mestre de l'esperpent, signa un article a La Gaceta (grup Intereconomia) titulat "Catalanismo y 'lobby gay', claves del triunfo de 'Pan negro' en los Goya" on assegura que el film ha guanyat perquè dins l'Acadèmia s'ha format un front catalanista amb l'entrada a “mansalva” de tècnics i actors catalans, que han votat a una, a diferència dels castellanoparlants dividits per la llei Sinde.

Agustí Villaronga amb el Goya el millor director. Foto: Dani Pozo (AFP)

Segons aquest il·luminat, també s'ha premiat la direcció d'Agustí Villaronga "por ser homosexual y catalanista", com ja va passar en els premis Gaudí del cinema català. Molta culpa de de l'èxit de Pa negre també la té productora Isola Passola, "conocida en el àmbito nacionalista de ERC". Deu ni do... Per això els que no se sotmeten al catalanisme i al lobyy rosa, com Pau Freixas (Herois), no guanyen res, afirma Don Estrafalario. En fi, la festa continua, el show no s'atura. Ens gastarem un dineral en bolquers de tant pixar-nos de riure amb els acudits d'aquests cretins. Però no ho oblideu: "Ladran, luego cabalgamos". Visca el bon cinema. Com cantava l'Aute, "cine, cine, cine, más cine por favor..."