Montilla senador, quin xist!

José Montilla, ex president de la Generalitat i primer secretari del PSC (per poc temps), serà senador per designació autonòmica la propera legislatura. És a dir, el nomenaran els diputats socialistes del Parlament català. Recompensen així els serveis prestats al país. Un país, Catalunya, que ha deixat en la més absoluta de les misèries segons demostra la darrera auditoria encarregada per la Generalitat a Deloitte. En aquest país som així, rics i generosos (crisis, what crisis?), i no deixem als servidors públics a l'estacada com fan en d'altres llocs.

Montilla, àlies el gris, el mediocre...

Si aquest nomenament es ratifica (res fa preveure que no sigui així) es confirmarà allò que tots ja sabem. Que el Senat és un cementiri d'elefants que no serveix absolutament per a res. Perdó, per a res sí. Fem una mica de demagògia: serveix per a que 264 polítics visquin quatre anys amb l'esquena dreta, mantinguts. Diuen les cròniques que el molt honorable renunciarà -en un nou acte de sacrifici en pro del país- al seu sou d'ex president. Quines coses tenen les incompatibilitats, xe... Ara bé, ja posats a fer sacrificis, també ens podria haver estalviat als contribuents les despeses derivades del muntatge de l'oficina-despatx oficial d'ex president a l'avinguda Diagonal, que també ens ha costat una pasta a tots plegats.

56 dels 264 senadors que té la cambra alta són escollits directament pels parlaments autonòmics. És a dir, pels partits, que s'asseguren així una quota que no els hi garanteix cap llista electoral. Com explicava recentment (amb un magnífic sentit de l'humor, per cert) la periodista Sílvia Hinojosa en un article, "on va un president que perd les eleccions? I un alcalde que decideix no tornar a presentar-se al seu municipi? I el conseller d’un govern autonòmic que deixa el càrrec? La resposta és oberta, però hi ha una destinació que es repeteix: el Senat, el Valle de los Caídos, segons la broma que circula ara en els grupets polítics i periodístics".

Crec, sincerament que el Senat és una cambra anacrònica que no serveix per a res, doncs no té poder real ni efectiu sobre el Congrés dels Diputats, no exerceix de cambra territorial i a sobre ens costa més de 100 milions d'euros a l'any. És una reserva de la partitocràcia i res més. Si voleu conèixer més raons per justificar l'eliminació del Senat cliqueu aquí.

PD: Gràcies a Vicent Quiles, que sense voler-ho m'ha inspirat aquest post.