Acabo de llegir Vida y Milagro de Sgt. Pepper's. Un disco para una época, un llibre magnífic de Clinton Heylin que desxifra el Sergent i la seva peculiar banda sense embuts, desmitificant tot el que cal desmitificar i elevant als altars tot allò que cal elevar sobre la seva qualitat musical. El llibre narra tota la gestació de l'àlbum, desvetlla les seves fonts d'inspiració, analitza el context cultural que el va fer possible, descriu el seu fulminant impacte en una societat àvida de canvis i quimeres i aclareix la poderosa influència que va tenir sobre d'altres grups i cantants com Bob Dylan, Pink Floyd, Beach Boys, Cream, Jimi Hendrix i els mateixos Rolling Stones.El més bo del llibre -a banda de la descripció de la gravació del disc i de la resposta exagerada de la crítica (que inicialment el va qualificar com la gran obra mestra del rock)-, és la descripció dels recorreguts paral·lels d'alguns grups de l'època que treballaven en línies creatives similars a la dels Beatles, como ara els Beach Boys de Brian Wilson i els Floyd de Syd Barret, que van fer el seu cim particular amb Pet Sounds i The piper at the gates of dawn, respectivament. Després, a diferència de Lennon, que va sobreviure, els viatges lisèrgics van arruinar els seus projectes musicals i la seva vida.
El llibre de Heylin també deixa ben clar que sense l'empenta, la feina i la tossuderia de Paul McCartney el Sgt. Pepper's no hauria estat possible. L'única aportació genial de Lennon al disc és A day in the life, sens dubte un dels millors temes del catàleg dels fab four.
Escoltem una versió contemporània de la peça que don títol a aquest àlbum emblemàtic dels Beatles: Macca i U2 l'interpreten plegats durant la darrera edició, la vuietena, del macrofestival Live celebrat el 2005 a Londres i d'altres ciutats del món.
